28/01/2011

Faig el que em toca, no el que decideixo

1 min

No sé si és excés de sinceritat o por de les conseqüències en forma de vots perduts, però els governants i directius d'aquí, d'allà i de més enllà s'estan acostumant a justificar les decisions que prenen només culpant tercers. I haurien de començar a entendre que això no ens tranquil·litza, més aviat ens espanta. Potser els exculpa, però no els dóna punts, no contribueix a atorgar-los cap fusta de líders. La cantarella sol ser la mateixa: "No tinc més remei, és culpa dels d'abans", "No sóc jo, és conseqüència de la crisi", "No ho decideixo jo, són els mercats". Entenc que anunciar retallades no ve de gust, i trobo lògic que ens n'expliquin l'origen. Però un cop situat el context de la crisi, agrairia més valentia. "El panorama és així de dolent, i ara això ho portarem a la nostra manera, i anirem cap allà perquè dins del marge de maniobra que tenim, hem entès que el camí correcte serà aquest". I no ho dic només com a tàctica de comunicació, ho dic com a tàctica d'actuació. Que es mostrin decidits, i que a més ho hagin decidit. No demano que aparentin seguretat, sinó que la tinguin. Els governants han de fer pedagogia, i només si mostren coratge i un rumb clar els podem seguir.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

I alguns em recorden aquests pares espantats de dir al nen que no volen que abusi de la xocolata, perquè la criatura no deixi d'estimar-los, i menteixen: "El papa ja t'ho compraria, però és que ara la botiga està dormint".

stats