Publicitat
Publicitat

Els últims vint minuts

El que hem begut

He estat llegint aquests dies tot d'articles que ens fan saber quines són les tendències gastronòmiques per als àpats de Nadal d'aquest any. Es veu que de la mateixa manera que la moda dicta si t'has de posar vestits de color rosa o de color daurat, també dicta si has de menjar crustaci o pularda. Què hi farem. Per a alegria dels gastrònom víctims he de dir que la majoria de cool gastrohunters vaticinen el retorn als clàssics. (Al vintage , que en diu segons qui.) En un dels articles que m'he retallat, entrevisten l'especialista Miquel Sen, que diu que la gent no té ganes d'experiments i que els cuiners faran "escudella i un bon bullit". Ves per on.

El cas és que en un moment donat, a l'article que els dic, publicat a El Periódico , llegeixo aquesta frase, que recull també les propostes de Miquel Sen: "El pernil i el vi ["sobretot el francès, que ara és a un preu força assequible", indica] són unes bones opcions per completar les taules durant les properes festes".

Dir "vi francès" és com dir "vi espanyol". No vol dir res. França és un estat amb una frontera política, però a l'interior d'aquest estat hi ha la Borgonya i hi ha Bordeus, que són dues zones no comparables on s'hi fan vins amb diferents varietats de raïm que s'assemblen tant com Tomàs Molina i Oriol Cordomí. Si la Borgonya fos belga (i ja sé que és molt suposar) s'hauria acabat la comparació per sempre (de la mateixa manera que si els Beatles fossin del segle XIX i els Rolling Stones del XXI ja no et preguntarien mai més si prefereixes els uns o els altres). Anar a la botiga a demanar vi francès és com anar a la llibreria a demanar el llibre d'un autor sud-americà. De la mateixa manera, dir "vi català" no és dir res. Té alguna cosa a veure el vi del Priorat amb el vi del Montsant o amb el del Penedès? Doncs no, igual que els llibres de la Maria de la Pau Janer no tenen res a veure amb els d'en Jordi Puntí, tot i que tots dos són catalans i de la mateixa generació.

Adoro alguns dels vins que fan a França, no cal dir-ho. Pel meu aniversari una de les memorables ampolles que vaig libar era de la de la zona del Pomerol (Bordeus). Però l'altra era de la DO del Penedès i també era memorable. Si t'agrada el vi t'agrada el vi ben fet i de vi ben fet n'hi ha a tot arreu. Si t'agrada llegir, t'agraden els bons autors siguin d'on siguin. I, naturalment, la curiositat fa que t'interessin els del lloc on vius, però això va a gustos i hi ha gustos per a tot (aquell ésser a qui hom anomena " el profesor Neira " va declarar que quan sortís de l'hospital es prendria un Protos). Vull dir que està bé beure vi francès si ha baixat de preu. Però val la pena mirar bé quin és el que ha baixat de preu i per què. Seguint aquest precepte, jo beuria vi català, que no va pujar de preu quan el francès sí que va pujar. Seria la manera d'evitar que ens encolomin un Chateau Ulceroix Gran Cru que ens obligui, després, a prendre la sale des fruites .

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT