El que importa a la gent (del PP)
Pel que sembla deu ser veritat que, mentre ens embarraquem en discussions sense solta ni volta sobre la llengua, van passant coses importants i ni tan sols ens n'adonem (la llengua, ja se sap, té poders mesmeritzants). D'això que diem en tenim un exemple significatiu en el Govern Balear de Tutanramón Bauzá, el qual, mentre movia una tempesta lingüística sense precedents a la bonica i tranquil·la aldea gal·la de les Balears, anava aprofitant l'enrenou de la tronada per dur certes aigües jurídiques cap al molí que més li interessava, sense que a penes ningú se n'adonés.
És el cas del decret llei aprovat per l'executiu illenc en matèria urbanística, que ha entrat en vigor aquest mateix cap de setmana i que té uns efectes sobre el territori força semblants als que solia tenir el cavall d'Àtila damunt de l'herba que calcigava. És un decret llei que subratlla la necessitat de "garantir la seguretat jurídica" al territori que s'aplica, però que a continuació hi posa un interessant "tanmateix", que matisa tot aquest lloable afany de reivindicar la seguretat jurídica en un territori on sempre ha estat més mal vista que l'incest.
Com a exemples de la seguretat jurídica que promulguen Bauzá i els seus amics, tenim la derogació de la llei vigent que impedia la construcció de camps de golf acompanyats d'allò que se'n diu oferta complementària: és a dir, que d'ara endavant no hi ha cap mena de restricció als camps de golf matxembrats d'hotel tot inclòs. Això està molt bé, sobretot si tenim en compte que qui diu un hotel, diu un casino o un local de jugadors de set i mig. A més a més, el nou decret llei també veu amb bons ulls la conversió de sòl rústic en sòl urbà. Ja n'hi ha prou de matolls irrisoris; hi ha molta crisi i només faltaria que no poguéssim urbanitzar tot allò que reclamin els comptes oberts en alguns paradisos fiscals. D'aquesta manera ens trobem que les instal·lacions agrícoles o ramaderes que fins ara no s'autoritzaven tenen, ara sí, via lliure per a la creació de riquesa (molt millor si és en negre). I sobretot, que el que fins ara es qualificava d'"urbanitzacions il·legals" es conegui a partir d'aquest cap de setmana com a "assentaments ja existents dins el medi rural". Aquests "assentaments" seran considerats legals, fins i tot encara que no disposin dels serveis urbanístics bàsics, ni tan sols els de llum o clavegueram. Per resumir, a Mallorca ja és sòl urbà (i urbanitzable) tot el que no sigui el mar.
Ni els habitatges protegits, ni el patrimoni històric, ni els estudis d'impacte ambiental seran tinguts en compte d'ara endavant. Hi ha dubtes sobre la constitucionalitat d'aquest decret llei que declara la urbanització salvatge i definitiva de les illes Balears a càrrec d'un govern que, senzillament, demostra que les detesta. Mentrestant, estem força distrets intentant demostrar que el català és una llengua digna de ser present a l'ensenyament públic. Aquests són els que havien de treure les Balears de l'atur, que ara com ara és del 25%.
