Els que poden insultar el rei

Aquesta setmana hem sabut que el govern espanyol haurà de pagar 20.000 euros a Arnaldo Otegi pels danys morals causats per una condemna "desproporcionada". Resulta que el 26 de febrer del 2003 Otegi va dir en un acte públic que el rei era "el cap suprem de l'exèrcit espanyol, és a dir, el responsable dels torturadors i qui protegeix la tortura i imposa el seu règim monàrquic al nostre poble gràcies a la tortura i a la violència". L'afirmació li va costar un any de presó per "injúries greus al rei", però la sentència va ser recorreguda al Tribunal Europeu de Drets Humans, que ara ha condemnat l'estat espanyol. Argumenta que "una pena de presó imposada per una infracció comesa en l'àmbit del discurs polític no és compatible amb la llibertat d'expressió" i que en "el context d'un debat sobre una qüestió amb un interès públic legítim, res pot justificar la imposició de l'esmentada pena de presó".

Sobre aquesta història dues apreciacions ràpides. 1) A Espanya la justícia és una arma política partidista. A Europa, simplement apliquen la llei, caigui millor o pitjor el ciutadà jutjat. 2) Els actes de revenja cortesana acaben fent d'altaveu d'afirmacions que voldries apagar i que acabes estenent exponencialment. Sense tant de rebombori, aquesta frase hauria arribat a quatre gats. Ara la coneixen fins i tot a Groenlàndia. Però el més greu és que dir-li torturador al rei no és el pitjor afalac que s'ha hagut de sentir aquest home. Sobretot últimament. En ràdios espanyoles propietat d'importants confessions religioses Sa Majestat ha estat insultat i menyspreat. Diaris dirigits per persones que després organitzen actes als quals assisteixen membres de la casa reial han posat en qüestió la seva integritat moral i la seva honorabilitat. I en diversos programes de tele s'han explicat vides i miracles de tota mena d'amants. Però, esclar, com que tots aquests no són independentistes...