Per tenir el que mereixes, has de negociar bé

Em cau a les mans l'anunci d'una escola d'economia i m'impacta l'eslògan que hi ha: "A la vida no obtens el que et mereixes, sinó el que negocies". Primer l'abraço pensant en negatiu, en tota la gent que fa feina silenciosa esperant el reconeixement que mai els arriba, i en tots els incompetents que tenen la barra de vendre's bé i reclamar drets malgrat els seus fracassos, i de vegades se'n surten. Després n'entenc la lliçó, que no és apuntar-nos en massa a l'escola d'economia, però sí aprendre a negociar bé i guardar la idea romàntica de justícia per a la intimitat. Que no vol dir no merèixer les coses, naturalment. Vol dir merèixer-les i a més negociar-les, amb la seguretat que les mereixes. Catalunya n'és un bon exemple. Fa anys, per no dir segles, que estem convençuts que obtindrem el que ens mereixem. I fa anys, per no dir segles, que presumim de ser bons fent negocis. Doncs alguna cosa falla. O no ens mereixem el que reclamem o som uns negociants més aviat patètics. Com que estic convençut que ens hem ben guanyat el que reivindiquem, és l'hora de negociar-ho bé. Amb la seguretat alegre, amb la contundència innocent d'aquella cançó dels Esquirols: "Volem pa amb oli, pa amb oli volem, si no ens el donen, si no ens el donen, ens el prendrem". Ens mereixem el que negociem, tant com sempre, i la diferència és que aquest cop ho obtindrem. Segur.