I què passaria si fóssim Escòcia?

Suposem que Catalunya fos Escòcia, que Espanya fos la Gran Bretanya i que Rajoy fos David Cameron. Si això passés, d'aquí 18 mesos tindríem un referèndum vinculant per decidir si volem ser o no independents. Plantejat així, què? Vostè signa? Sí, oi? ¿No ens diuen que hi ha tant sentiment independentista en aquest nostre país? O què, no tenim clar què passaria i fem com els escocesos, que ara s'excusen dient que no és el moment, que la societat no està prou madura, que és un parany de Cameron, que potser seria millor fer una tercera pregunta que no fos ni sí ni no... i que si bla, bla, bla? Vaja, que sí, que els escocesos són com els catalans, que quan arriba l'hora de la veritat són conscients de la realitat i decideixen no fer el ridícul.

Perquè, fem una suposició impossible, irreal, utòpica, quimèrica i il·lusòria (tots aquests adjectius intenten subratllar que a Europa encara ara hi ha democràcies consolidades com la britànica i... bé, que també hi ha això d'Espanya, on només plantejar un referèndum per la independència produiria diversos infartets, algun crit no precisament d'ànim i potser un calbot). Doncs això, el que li deia, suposem que Rajoy un dia es fot un cop al cap i diu: "Ei, jo com Cameron. Va, un any i mig i a votar". Redéu, és que ens la clava fins al mànec. Perquè, som conscients que ara mateix perdríem, oi? Ei, això si afrontem el tema amb sinceritat. Si volem autoenganyar-nos dient que trauríem un resultat tipus Corea del Nord, cap problema. Cadascú és molt lliure de fer volar els coloms coixos que li vingui de gust. Però potser la maniobra escocesa ens fa adonar que ha arribat el moment de començar a ser realistes i dir a alguns que, a part de marcar paquet i de somiar truites als faristols, el que li cal a aquest país és sortir al carrer a fer una feina de pedagogia a llarg termini. Bàsicament per deixar de fer el ridícul.