Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Abans que res, rebaixar expectatives

Ahir, mentre Mas era investit president, continuaven els rumors sobre si Zapatero serà capaç de redreçar el seu mandat o bé si, a més de rendir-se a l'evidència de la crisi, s'haurà de rendir del tot i renunciar a ser candidat. A Mas, els set anys a l'oposició l'han fet un expert en esperes, i li han permès adonar-se que per arribar a president cal que esperin bastant de tu, però que per mantenir-t'hi és necessari que no esperin mai més del que pots donar. I la voluntat de rebaixar expectatives, al costat de la d'humilitat, és repetitiva als seus discursos. Res de salvador, servidor. Cap eufòria, pintar-ho difícil, matar l'heroi, no acceptar ni tan sols la capa d'increïble home normal. En això l'encerta, tot i que les expectatives són una bola de neu amb vida pròpia i ningú no té el comandament que les gestiona. Al costat de la decepció global d'Obama, més a prop, el cas Zapatero també dóna pistes de com perdre crèdit a una velocitat supersònica. L'error més greu no va ser negar la crisi quan ja ens havia envaït. Molt pitjor va ser que, quan la va haver de reconèixer, tard i malament, comencés a pintar uns brots verds que només veia ell. És una lliçó magistral de com vendre expectatives falses que et rebotaran a la cara. Mas sap que li toca generar confiança però sense estalviar-nos males notícies. No ve gaire de gust confiar en els que et donen males notícies, però és molt pitjor que les bones notícies siguin falses.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT