28/12/2010

Abans que res, rebaixar expectatives

1 min
Ahir, Zapatero

Ahir, mentre Mas era investit president, continuaven els rumors sobre si Zapatero serà capaç de redreçar el seu mandat o bé si, a més de rendir-se a l'evidència de la crisi, s'haurà de rendir del tot i renunciar a ser candidat. A Mas, els set anys a l'oposició l'han fet un expert en esperes, i li han permès adonar-se que per arribar a president cal que esperin bastant de tu, però que per mantenir-t'hi és necessari que no esperin mai més del que pots donar. I la voluntat de rebaixar expectatives, al costat de la d'humilitat, és repetitiva als seus discursos. Res de salvador, servidor. Cap eufòria, pintar-ho difícil, matar l'heroi, no acceptar ni tan sols la capa d'increïble home normal. En això l'encerta, tot i que les expectatives són una bola de neu amb vida pròpia i ningú no té el comandament que les gestiona. Al costat de la decepció global d'Obama, més a prop, el cas Zapatero també dóna pistes de com perdre crèdit a una velocitat supersònica. L'error més greu no va ser negar la crisi quan ja ens havia envaït. Molt pitjor va ser que, quan la va haver de reconèixer, tard i malament, comencés a pintar uns brots verds que només veia ell. És una lliçó magistral de com vendre expectatives falses que et rebotaran a la cara. Mas sap que li toca generar confiança però sense estalviar-nos males notícies. No ve gaire de gust confiar en els que et donen males notícies, però és molt pitjor que les bones notícies siguin falses.

stats