Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

De què serveix haver fet els deures

El súmmum d'una consellera d'Ensenyament és que la cridi al despatx el ministre Wert, la renyi, li posi deures nous i no li tingui en compte per a la nota final els deures voluntaris que ja havia fet. De les acusacions que va fer Rigau sobre la trobada amb el ministre, potser la més greu és que l'home no coneix ni la realitat de les autonomies a les quals imposa les retallades. La ignorància és un pecat greu en general, i si et dediques a l'educació encara més. I la prepotència amb què es crida Catalunya al costat de totes les autonomies, sense valorar la feina feta, és un símptoma de nul respecte que esgota les bateries del pacienciòmetre que té Mas amagat al calaix. S'envaeixen competències i si te'n queixes et desafien a portar-ho als tribunals. Una actitud ben poc educada, més de pati de col·legi que de despatx del director. Tota aquesta batalla és depriment i molt perillosa. Tinc la sort de conèixer molts mestres, i m'escolto amb atenció la preocupació amb què et parlen del seu dia a dia. Les feines que requereixen il·lusió, vocació i passió poden suportar circumstàncies econòmiques difícils, també retallades, però necessiten la confiança d'un projecte coherent. Estabilitat màxima, canvis convincents i arbitrarietats mínimes. Si haver fet els deures no puntua, si Rigau s'ha de guanyar l'autoritat als tribunals, costarà mantenir la moral a les aules.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT