Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

El que vull és sobretot el que tens tu

L'ideari d'un nen té com a principi fonamental irrenunciable "Vull això". Sovint porta incorporada la següent addenda: "I això altre, també". I en el fons els dos principis es resumeixen en un: "El que vull és, sobretot, el que tens tu". En cas de conflicte d'interessos entre canalla, l'argumentari de defensa i acusació sol ser "Ha començat ell", "No és veritat", "Jo no he sigut" i "Doncs mira que tu". Quan no hi ha violència o riscos que obliguin l'adult a actuar, el pare té dues opcions: intervenir i comprovar que allò no hi ha qui ho arregli, o bé no intervenir i obtenir el mateix resultat. Si intentes arbitrar una discussió en què dos nens estan convençuts que la culpa és de l'altre conclous, per esgotament, que l 'única solució serà el temps: que creixin i madurin. Amb aquesta esperança, i aprofitant que ja tornen a ser amics, obres el diari i llegeixes declaracions polítiques i anàlisis de conflictes internacionals complexos, i t'agafa una sensació estranya. Com si a cada sentència, eliminant-ne les subordinades, hi trobessis un plagi de l'argumentari dels nens que fa uns minuts es mataven ja ningú no sap per què. Però et resisteixes a formular la idea en veu alta, perquè els polítics, empresaris, analistes i periodistes no som a l'edat del "Doncs mira que tu". Si algú es precipita i conclou que estic acusant la societat d'immaduresa m'enfadaré molt, li respondré que jo no he sigut i ja no li estaré amic.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT