I nosaltres, què?
De moment encara no s’ha demostrat que la independència pugui provocar una passa de disfunció erèctil entre la població masculina de Catalunya, però no m’estranyaria sentir-ho d’aquí a diumenge, i per descomptat en veu d’algú que presideixi alguna entitat d’abast estatal (no caldria que fos mèdica, el president de l’Associació de Filatèlics i Colombòfils ja serviria). A mi particularment em fa perdre la son que l’Espanyol i el Barça puguin deixar de jugar a la Lliga espanyola, com avisava aquest dilluns ni més ni menys que el secretari d’estat espanyol d’Esports.
Un altre home que mana molt, el governador del Banc d’Espanya, Luis María Linde, avisava d’una cosa òbviament menys greu però que també era per fixar-s’hi: que una Catalunya independent pogués sofrir el que es coneix com a corralito financer, és a dir, que els catalans i les catalanes veiessin bloquejats els seus comptes bancaris i no poguessin disposar dels seus estalvis. És una hipòtesi, val a dir-ho, que a qualsevol ciutadà espanyol que treballi com a autònom (perdó, com a emprenedor) tampoc no el sorprendria gaire, avesat a les succions contínues que el senyor Montoro i el seu ministeri acostumen a practicar sobre tothom que no tingui els seus diners dipositats en algun paradís fiscal i que no tingui l’oportunitat d’entrevistar-se personalment amb el ministre Jorge Fernández Díaz al seu despatx.
Tant se val, la qüestió és que aquest mateix dilluns ha hagut de sortir el gran Guillem López Casasnovas, economista i assessor independent del mateix Banc d’Espanya, a desmentir el seu mateix president. Ho ha fet a El matí de Catalunya Ràdio amb la seva habitual i deliciosa ironia: “Home, podria passar que hi hagués un terratrèmol i que el procés acabés de manera catastròfica, però la hipòtesi d’un corralito no sembla plausible”.
Com que López Casasnovas, com jo, és illenc (però ell té el refinament de ser menorquí, jo només vaig arribar a la vulgar mallorquinitat), les seves paraules m'han fet venir un pensament: als illencs encara no ens han amenaçat, cosa que hem de comptar com un enèsim menyspreu sobre la nostra capacitat política. No comptem ni a l’hora de fer caure llamps i trons, perquè la nostra manca d’influència es dóna per descomptada.
Ara bé, en cas que Catalunya proclamés la seva independència hi ha motius per preguntar-se quin seria el comportament de l’estat espanyol amb les Illes Balears i/o amb el País Valencià. No sé si ens tocaria patir un corralito o si els nostres equips encara serien admesos a la lliga espanyola, però un augment de totes les pressions imaginables, començant per la fiscal i continuant per la lingüística i cultural, sí que semblen molt versemblants. Més que el terratrèmol amb el qual feia broma López Casasnovas. En resum: en cas que Catalunya s’independitzi, val més que illencs i valencians ens lliguem les espardenyes.
