Sense recuperació econòmica no es vendran més pisos
Des del 2007 els preus dels habitatges han baixat de mitjana un 19% a l'Estat, segons Foment. Però si existeix una mitjana inútil és la de l'habitatge. La societat de taxació Tinsa parla d'un 25% en el mateix període; els promotors, d'entre un 15% i un 30%, i a les segones residències, les baixades han estat espectaculars. Mentrestant, al centre de les grans ciutats, l'aterratge és suau. A Catalunya, el pic assolit el 2007 va arribar als 4.155 euros el metre quadrat en el cas de l'obra nova i la mitjana el 2011 va tancar en 3.367 euros. És a dir, els preus no han caigut als nivells prebombolla, iniciada a finals dels 90 i en escalada total des de l'any 2000.
La coincidència de l'ajust immobiliari amb l'esclat de la crisi financera internacional complica al màxim la recuperació d'un mercat del tot aturat a causa d'una barreja de sobreoferta amb preus encara no prou accessibles, amb falta de demanda solvent, amb exigències molt més dures dels bancs a l'hora de concedir les poques hipoteques que donen. El crèdit, de fet, està retrocedint un 5% i, en alguns casos, fins i tot el 10% respecte a l'any passat, segons Economia.
La reforma financera del govern espanyol vol forçar el sanejament de les entitats financeres, netejar els seus balanços sobrecarregats d'habitatges, el valor comptabilitzat dels quals ja no és ni de bon tros el que seria al mercat. La jugada pretén donar als bancs més marge perquè rebaixin preus sense tenir pèrdues. Però la reforma genera escepticisme pel que fa a l'abast de la baixada de preus: els bancs asseguren que ja han fet l'ajust i les immobiliàries sempre minimitzen les possibles baixades de preus.
El que és evident és que la caiguda no serà igual a tot arreu, sinó que dependrà de la tipologia de l'habitatge i de la seva ubicació. Però, sobretot, que es venguin pisos dependrà de la reactivació dels crèdits i de si l'economia revifa. I és que la demanda solvent d'habitatge, que els bancs troben tant a faltar, significa reduir l'atur.
