Publicitat
Publicitat

La reforma dels governs locals

He dit moltes vegades que l'esperada reforma dels governs locals ha d'abastar tres àmbits: el de l'organització territorial, el competencial i el del finançament, i seguint aquest ordre. És necessària una reforma de l'organització territorial perquè a Catalunya tenim municipis que no presenten el llindar de població mínima per poder prestar els serveis d'una manera eficient. Actualment hi ha 328 municipis de menys de 500 habitants sobre un total de 947, i concentren només l'1,1% de la població catalana. També en algunes zones hi ha un nombre excessiu d'administracions locals: municipal, metropolitana, comarcal i provincial. Per tant, sembla obvi que cal una racionalització d'aquesta organització.

En la majoria de països descentralitzats a escala local només hi ha dos esglaons d'administració, un de municipal i un altre de supramunicipal. A Alemanya, per exemple, per sota dels lands podem trobar un altre nivell d'administració, però no és altra cosa que subdivisions de l'administració del land. També cal dir que en els països descentralitzats de caire federal l'organització territorial local és competència dels estats de la federació. Això implica que hi hagi a vegades asimetries d'un estat a l'altre.

En l'àmbit de les competències, els governs locals presten molts serveis de manera voluntària, no obligats per la llei, sinó per satisfer la demanda ciutadana. Alguns d'aquests serveis són en suplència d'altres administracions. Segons les estimacions fetes, els serveis no obligatoris prestats pels municipis representen al voltant del 30% de la despesa municipal. Es tracta d'un fet que també s'ha de tractar, ja que suposa uns costos addicionals importants per als municipis, mentre que el sistema de finançament només està pensat per cobrir els serveis obligatoris.

La tercera reforma ha de ser la del finançament. En aquest sentit, caldria atorgar als governs locals els instruments tributaris i financers necessaris perquè puguin finançar les competències assignades.

El govern de Catalunya té la intenció d'abordar aquestes reformes al llarg d'aquest any, i de fet ja ha començat a treballar-hi. Ara bé, al mateix temps el govern espanyol ha anunciat una reforma local en els tres àmbits esmentats, i pel que es coneix fins al moment, aquesta reforma pot entrar en contradicció amb la que impulsa el govern català. La proposta del govern espanyol pretén passar competències dels municipis amb menys de 20.000 habitants a les diputacions, justificant-ne el traspàs per raons d'eficiència en la prestació dels serveis. La potenciació de les diputacions no es veu amb bons ulls des de Catalunya, ja que sempre s'han considerat administracions que no són pròpies del país i que no s'adapten a la seva realitat territorial.

Per solucionar el problema del minifundisme municipal hi ha altres alternatives, com ara incentivar les fusions voluntàries i les prestacions mancomunades de serveis. No obstant això, a vegades aquestes solucions tampoc són viables per raons purament geogràfiques. En àrees rurals poc poblades no té sentit fusionar municipis separats per una distància considerable. Aquí és quan té un paper rellevant el govern supramunicipal, però no necessàriament ha de ser la diputació: a Catalunya ja tenim els consells comarcals. L'Estatut no menciona la província i disposa que l'organització territorial bàsica de Catalunya és el municipi i la vegueria, de manera que l'àmbit supramunicipal està constituït per les comarques i altres associacions que es puguin crear de caràcter voluntari -en referència, per exemple, a les mancomunitats.

Si aquesta reforma es porta a terme afectarà el 94% dels municipis catalans, i suposarà un buidat molt important de les competències a escala municipal. Els municipis que se situen al voltant i per sobre dels 10.000 habitants no solen presentar gaires problemes de falta de capacitat tècnica per prestar els serveis municipals, i les economies d'escala que es poden aconseguir per incrementar l'àrea de prestació són a vegades dubtoses. Per tant, el pas de serveis a la diputació ja no és tan fàcilment defensable com per al cas dels municipis més petits. A més, donada la grandària dels municipis afectats, la dita reforma pot anar en contra del principi de subsidiarietat. La Carta Europea d'Autonomia Local, aprovada pel Consell d'Europa, en el seu article 4.3 estableix: "L'exercici de les competències públiques de manera general ha d'incumbir preferentment a les autoritats més properes als ciutadans. L'atribució d'una competència a una altra autoritat ha de tenir en compte l'amplitud o la naturalesa de la tasca o les necessitats d'eficàcia o economia". Aquest principi, anomenat de subsidiarietat, es tradueix, doncs, que el poder de govern ha de ser exercit pel nivell més baix de govern possible.

Ens trobem un altra vegada que la política del govern espanyol va en contra dels interessos de Catalunya. Cal tenir en compte que la Constitució espanyola consagra la província com a govern local i que és la llei de bases de règim local estatal, que vol reformar el govern central, la que atorga les competències als municipis i a les províncies. Per tant, la llei de governs locals que pugui fer el govern de Catalunya està sotmesa a la dita legislació i ha de respectar-la. Estem davant d'un altre conflicte amb l'estat espanyol.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT