Qui reforma l'Estat?
Les recents mesures econòmiques tenen el raonable objectiu de reduir el deute i dèficit públics. La focalització dels governs en aquestes dues variables i en les seves derivades ens fan perdre, però, una perspectiva històrica que ens diu que el deute i el dèficit públics també són eines en favor de la promoció econòmica, la inversió pública i l'ocupació. Segurament és per això que les polítiques aprovades en els darrers consells de ministres no pensen en cap cas en ocupació ni en serveis públics. O, el que és el mateix, no pensen en el concepte que justifica l'existència de l'Estat modern: la cohesió social.
Qui està assumint les conseqüències de les mesures aprovades són fonamentalment les classes mitjanes, els empleats públics i privats i els aturats. I ho assumeixen per les polítiques directes de l'Estat i també per la reducció de serveis que l'Estat indueix sobre les administracions nacionals i locals.
Quan les polítiques estatals pensen en els aturats ho fan des de l'òptica de la reducció de les prestacions, però en cap cas des de la perspectiva de complementar aquestes polítiques amb altres de formació i promoció de l'ocupació.
Les mesures de reducció salarial dels empleats públics no tenen en compte ni l'eficàcia dels serveis ni la contribució d'aquests al consum intern, que juntament amb l'exportació són les variables que han de tornar a fer funcionar la roda de l'economia.
El dràstic increment de l'IVA també genera una reducció en el consum intern i augmentarà els ingressos de l'Estat, però aquest augment no repercutirà en els governs autonòmics, i perjudicarà els ens locals. I aquí és on volia arribar: a les reformes de les administracions que es deriven de les mesures que ha pres l'Estat.
Perquè també cal reformar l'administració de l'Estat, i cal fer-ho aplicant el principi que es vol aplicar als ajuntaments: que una activitat la faci només una administració. En el cas de l'Estat amb les comunitats autònomes aquest principi és evident: no cal que hi hagi estructures estatals encarregades de totes les tasques que estan transferides als governs autonòmics.
Mesures com la reducció del 30% en el nombre de regidors no aporten pràcticament cap estalvi, ja que la majoria no perceben retribució. Què dir, en canvi, de les estructures: ministeris, secretaries d'estat, direccions generals, agències, fundacions, delegacions i sotsdelegacions del govern a les comunitats i províncies? L'Estat basa la seva organització seguint el títol VIII de la Constitució (estructurant-se en autonomies) però no adapta la seva estructura a aquesta realitat.
En l'actual discurs del govern de l'Estat hi apareixen dos paradigmes que poden fer-nos retrocedir en el desenvolupament democràtic i que no aporten valor per sortir de la crisi: el moviment recentralitzador de les comunitats autònomes i el menysteniment de l'administració local.
Si el model d'estat autonòmic s'ha esgotat i no serveix, es fa necessari canviar el model per no tornar a l'estat recentralitzador, i incomplir d'aquesta manera la Constitució i els estatuts. Caldrà canviar la Constitució per permetre les aspiracions nacionals dels pobles, l'avenç cap a models federals i per incorporar-hi els canvis socials dels darrers 40 anys. Pel que fa al menysteniment del món local, la qüestió és especialment greu perquè es qüestiona la capacitat i l'honestedat dels governs elegits per la ciutadania, s'eliminen competències i se suprimeixen serveis que els ciutadans han considerat necessaris per al seu poble o ciutat.
Quan s'anuncia que secretaris i interventors municipals dependran de l'Estat, s'està pressuposant més honestedat dels alts funcionaris de l'Estat que no pas dels alcaldes i regidors elegits pels ciutadans. Tot un exercici de democràcia!
Quan es vol millorar els ingressos mitjançant l'increment de l'IVA, s'ignora que els ajuntaments tenen la consideració de consumidors finals. En el fons, apujar l'IVA sense repercutir-lo a les autonomies i encarir els costos dels ajuntaments és, simplement, transvasar dèficits entre administracions: tot un exercici d'enginyeria financera des del govern central.
Resoldre un problema de l'Estat encarant el gros de les reformes cap a les administracions territorials i econòmicament més febles no és sinó un símptoma de feblesa de l'Estat i del seu govern.
