El règim de Vichy

Publicava l’ARA una notícia de Sara González a la secció de Política. “L’unionisme fa pinya per frenar el ple de ruptura”, deia el titular. I a la foto, de l’Agència Catalana de Notícies, s’hi veien els membres del Parlament reunits al voltant d’una taula. Com és lògic tenien tots papers al davant, i aquells micròfons que es poden encendre i apagar. Algun cafè, algun mòbil, algun estoig d’ulleres, diversos bolígrafs o plomes i una ampolla d’aigua per a cadascú amb una copa de vidre al costat. La novetat és que l’ampolla d’aigua era amb gas. Era l’envàs que ara anuncien a la tele (de nom equívoc, en català, perquè es diu pet) de la marca Vichy. Els nostres polítics, fins ara, solien beure aigua sense gas. De fet, al mateix exemplar del diari hi sortia Artur Mas, en una fotografia d’Andreu Dalmau, de l’agència Efe, reunit a la seu de Convergència, i el que tenia al davant era una ampolla d’aigua sense gas. No encerto a veure’n la marca, però diria, pel color, que és Font Vella.

Hi ha vegades, després de fer esport, sobretot, o després d’una nit complicada etílicament, que el cos et demana aigua amb gas. “Tinc set d’aigua amb gas”, dius. I et mors per l’aigua amb gas i per res més que l’aigua amb gas, per allò de les sals minerals. Però aquests membres del Parlament no crec que beguin bombolles transparents a causa d’haver vingut fent fúting o a causa de la nit complicada que puguin haver passat (només me n’imagino dos o tres veient sortir el sol des de la porta de l’ after ). Suposo, doncs, que el que passa és que el Parlament ha rebut una partida d’aquesta gran aigua amb gas amb l’envàs de plàstic i, com que l’ampolla que cada polític té a la taula o el faristol només és un tràmit d’educació, ja els va bé. A menys, esclar, que els membres de la mesa del Parlament hagin demanat ells mateixos aquest canvi aquàtic. Si fos així, seria comprensible. Estan embafats de la política espanyola, es noten la panxa bruta, no poden més. S’ho han empassat tot i ara l’única cosa que volen és fer un rot.