El repte d’assegurar el vot dels catalans residents a l’exterior
Un dels principals reptes per al Govern de cara al referèndum de l’1-O, per si no n’hi hagués prou amb superar la persecució judicial a la qual el sotmet l’Estat, és assegurar el vot dels catalans residents a l’estranger. Es tracta d’un col·lectiu que s’ha multiplicat per dos arran de la crisi i que és especialment castigat per la burocràcia espanyola, que converteix cada cita electoral en una mena de gimcana, una cursa d’obstacles que sovint acaba en un intent frustrat d’exercir un dret constitucional.
Les xifres són eloqüents. Dels 200.000 catalans apuntats al Cens Electoral de Residents Absents (CERA), que depèn de l’Estat, només 21.000 van expressar la intenció de votar el 27-S. I d’aquests només van acabar exercint el vot 14.000, és a dir, un ínfim 7%.
El Govern ja sap que no podrà comptar amb aquest registre de catalans residents a l’estranger per a l’1-O perquè l’Estat no el facilitarà. Per això es va posar en marxa, des de la conselleria que comanda Raül Romeva, un registre de catalans a l’exterior, al qual de moment només s’han apuntat 5.000 persones. És cert que a mesura que vagi acostant-se la data i l’expectativa de la celebració del referèndum es faci més real aquesta xifra podria créixer.
Però en tot cas, a poc més de 100 dies del referèndum, és massa petita perquè no es disparin totes les alarmes al Palau de la Generalitat. Si entre els motius que s’enumeren per tirar endavant un país nou hi ha el de garantir el vot als catalans de l’exterior, en contrast amb les dificultats que hi posa l’Estat, és primordial que es trobi una fórmula que permeti que es puguin pronunciar sobre la pregunta de l’1-O.
És una qüestió de relat, però també de drets democràtics. Tot el procés català es basa en el valor que s’atorga a les urnes, al vot, com a forma d’expressió de la voluntat col·lectiva. I aquesta ha de ser la màxima obsessió del Govern. Que ningú que vulgui votar l’1 d’octubre es quedi sense fer-ho. Ningú no pot dubtar de la implicació de la conselleria de Governació en la preparació del referèndum, i la consellera demana, en una entrevista, la contribució activa del departament d’Exteriors. La comunitat exterior catalana es mereix que aquesta vegada se la tingui en compte de veritat.
