Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

I si ens rescatessin, què?

Si es produís el rescat d'Espanya, seria com si ens apliquessin una tisorada gegantina. I vindrien privatitzacions i copagament i tota la pesca. Enriu-te'n, de la casolana sastreria d'Artur Mas. El que ens farien ja no seria un minivestit a mida, per molt incòmode que sigui. Seria una autèntica estripada. "Tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres", deia Joan Fuster. És a dir, sempre és possible empitjorar. Ara bé, si l'ajustament ens vingués imposat de fora, la diferència principal estaria en el fet que, a part de Catalunya (gairebé l'únic lloc on algú ha començat a fer els deures), els estralls també els notarien a les Espanyes, on de moment xi ulen. I pel que sembla, seguiran xiulant fins després del 20-N. Rajoy ho té dit als seus: no m'espanteu el sofert votant. Només les Balears han començat a tocar el sector públic sanitari; i al País Basc, tot i que en percentatges menors -tenen concert-, també estan refent la santitat.

Però deixem el rescat. I Rajoy. I la sastreria. Allunyem-nos per un moment de la nostra incertesa. Enlairats, veurem c om el poder s'ha desplaçat dels governs als mercats. I com si no mercadeges, t'ensorres. Què podem fer? Una resposta la trobem en la mirada antropològica de Claude Lé vi-Strauss : la tècnica, deia, ens permet dominar el món, la cultura ens permet construir-lo. Ens caldria una nova cultura econòmica. La tècnica actual ja veiem on ens ha portat.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT