Publicitat
Publicitat

LA LLAMBREGADA

Les responsabilitats d'Hipercor

Recordo perfectament el dia de l'atemptat d'Hipercor. I els mesos anteriors i posteriors. Veníem d'una època en què la societat catalana sentia una enorme fascinació per la situació a Euskadi. Les converses entre compromesos sempre incloïen la frase "Ells sí que tenen collons". Veníem d'unes eleccions europees en què Herri Batasuna havia tret a Catalunya prou vots per omplir mig camp del Barça. Veníem d'una rutina en què les amenaces de bomba eren habituals. Estacions de tren, establiments públics... Se'n rebien a tots els mitjans. Veníem d'una època en blanc i negre en què ja ni era notícia l'enterrament d'un assassinat per ETA. En aquest cas la frase era "Alguna cosa deu haver fet". Sí, perquè quan no hi veus més enllà del nas, justifiques les coses amb els arguments més peregrins. Veníem de tot això i fa 25 anys vam topar amb la realitat. "La culpa d'Hipercor va ser de la policia per no desallotjar", vam dir. En part sí. I una sentència parla de negligència. Però si tu no vols una matança, tu no poses un cotxe bomba carregat amb el màxim de mala folla per fer el màxim de mal possible a l'aparcament d'un supermercat un divendres al migdia.

I recordo els dies posteriors. Sobretot una memorable edició de L'orquestra que van fer Jordi Vendrell i Jaume Lorés a Catalunya Ràdio. En un pim-pam van arrencar la bena als ulls a qui encara es resistia a adonar-se de l'error que arrossegàvem i que, com a societat, no havíem estat a l'altura de les circumstàncies. I la pregunta és òbvia: ¿per què els catalans hauríem de demanar perdó per un terrorisme aliè si Espanya encara no ha demanat perdó pel franquisme i hi ha franquistes ocupant càrrecs públics? Bé, si Espanya vol viure en el franquisme sociològic, és el seu problema. Jo no vull viure en un país on hi hagi persones patint per culpa de la violència ni que algú la justifiqui. I espero no estar sol.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT