La restauradora de l'eccehomo
Res no ens agrada més que ser descobridors , i com que ja no podem descobrir continents, descobrim restaurantets, descobrim cantants o descobrim friquis (i ho expliquem als íntims i els supliquem que, sisplau, no ho diguin a ningú). I quan els restaurantets, els cantants o els friquis veiem que també han estat descoberts per la majoria, deixen d'agradar-nos i en busquem de nous. Hi ha demanada de friquis autèntics. Friquis que no sàpiguen que ho són. Perquè els que tenen consciència de ser friquis però fan de friquis per la pasta ja ens cansen. En canvi, els friquis perplexos, els innocents que no tenen ànsies de fer negoci, són els que suposen un negoci. Com per exemple, l'anciana, de nom Cecília, que va restaurar, amb tota la bona fe, l'eccehomo de l'església de la localitat on viu, Borja, i el va desgraciar. Qui no ha dit, aquests dies, amb un somriure burleta i endormiscat: "Que el deixin així, el quadre... La gràcia és que no el toquin..."?
La senyora, com que és innocent, ha convertit sense voler el seu poble en un reclam turístic friqui, com Puerto Hurraco. Ara, Borja, és un lloc on anar-se a fer una foto amb el mòbil. Si per alegria dels incansables de Facebook, el quadre no es pot reparar, hi haurà tot de gent que l'anirà a veure. Quins riures perplexos i maliciosos que hi haurà a l'església... Que superiors que ens sentirem gràcies a la senyora Cecília... "És que és molt bo…!", direm, plorant de riure. I en farem un tuit divertit (amb foto inclosa) que s'acabi amb "jejejejeje" i veurem com, en un no res, finalment ens retuitegen. La innocència de la iaia és el bé més valuós que té.
I ella, esclar, també és un negoci. Ara, pot ser entrevistada a Sálvame . Pot ser contractada per un milionari excèntric perquè restauri alguna obra de poc valor, també, a casa seva. Santiago Segura la pot llogar perquè surti a la seva última pel·lícula. Pot protagonitzar reportatges a diaris seriosos o revistes femenines i inspirar assaigs sobre els límits de l'art modern. Pot ser la propera protagonista de l'anunci d'Aquarius o d'una pel·lícula de Guillermo Fesser, divertida però plena de tendresa.
