Publicitat
Publicitat

L’EDITORIAL

La retirada dels EUA de la Unesco: un nou cop al multilateralisme

Donald Trump ha consumat l’amenaça d’abandonar la Unesco, l’organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Cultura i la Ciència, coneguda sobretot perquè és la que declara els béns Patrimoni de la Humanitat. Els Estats Units deixaran efectivament de pertànyer a la institució a finals del 2018. L’excusa adduïda és el suposat biaix antiisraelià de l’entitat: Israel també va anunciar ahir, en un gest coordinat, que abandona la institució. La possibilitat que els pròxims dies el nou secretari general de la Unesco pugui ser un ciutadà de Qatar, Hamad bin Abdulaziz al-Kawari (que s’enfronta a la francesa Audrey Azoulay), pot haver precipitat l’abandonament.

En tot cas, la decisió suposa un pas més del president nord-americà en la política d’unilateralitat, és a dir, en la línia de desvincular-se dels organismes de governança mundial per passar a actuar en l’esfera internacional des dels interessos estrictament nord-americans. És l’aplicació pràctica i crua de l’“Amèrica primer”. A la pràctica, es tracta de rebaixar tant el compromís polític global dels EUA com les aportacions econòmiques per sostenir els organismes d’abast mundial. De fet, Washington ja havia deixat de fer la major part de les seves aportacions a la Unesco el 2011, quan l’agència va acceptar Palestina.

La retirada de la Unesco és, doncs, un nou cop dels EUA al multilateralisme. Com tristament ja hem anat comprovant, els Estats Units de Trump no tenen, per exemple, cap interès a assumir responsabilitats en el combat contra el canvi climàtic, ni ara a promoure polítiques de cooperació educativa i diàleg cultural a través de la Unesco, essencials per fer front a mitjà i llarg termini a l’extremisme terrorista d’arrel religiosa. De fet, l’agència va ser creada després de la Segona Guerra Mundial -amb els EUA com un dels membres fundadors- per promoure la cooperació global en el terreny de les idees, la cultura i la informació, per enfortir així una cultura de la pau i l’entesa. Però el 1984, amb Ronald Reagan de president, els EUA ja van retirar-se’n com a protesta contra el que aleshores van considerar una actitud ideològicament favorable a la Unió Soviètica. Van trigar a tornar-hi: fins al mandat del també republicà George W. Bush, el 2002. Tres lustres després, tornen a marxar-ne.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT