La revolució dels principis fonamentals
Els bancs, àvids per superar la seva mala imatge, guanyada a pols amb la crisi, busquen periodistes que els facin recuperar la credibilitat. Ara passa a TV3 amb el presentador expert en tecnologies Lluís Marquina. El BBVA l’ha fitxat com a imatge de l’entitat per anunciar les aplicacions mòbils del banc. El consell professional de la televisió pública ja va denunciar fa setmanes aquesta situació i es van defensar dient que Marquina no formava part de la plantilla dels serveis informatius. És cert, però també és veritat que l’hem vist al plató dels Telenotícies informant de novetats tecnològiques. La situació contractual del presentador és el menys important per a l’audiència. El conflicte rau en el fet que l’espectador confon les atribucions de Marquina com a informador amb les d’anunciant. Fa dies que no veiem el periodista als Telenotícies i deduïm que és per no accentuar la polèmica. La publicitat s’ha prioritzat per sobre de la pulcritud informativa, que és el que hauria de prevaler en un ens públic.
Malgrat tot, la solució és relativa. La barreja que s’està fent encara ara de publicitat i informació amb el BBVA és digna d’estudi. Hi ha cortinetes de TV3 (els distintius de la cadena per separar publicitat de programació) que van precedides d’en Lluís Marquina parlant de les aplicacions de mòbil, on també apareix el logotip de l’entitat bancària. Es barregen les dues marques, la televisiva i la bancària. Hi ha uns altres anuncis en què la marca del BBVA és pràcticament imperceptible. Semblen més aviat un reportatge divulgatiu de l’estil del Generació digital que presenta Marquina en què no diu explícitament el nom de l’entitat, però a la pantalla del seu telèfon sí que es distingeix el banc. A més, hi ha pauses publicitàries en què s’anuncien les seccions que farà Marquina dins els programes d’ Els matins i Divendres, de qüestions tecnològiques, que compten amb el patrocini del BBVA i hi apareix el segell del banc. Enginyeria pura per crear una confusió permanent en l’espectador, que s’ha d’esforçar a distingir si allò és un espai divulgatiu, un anunci, una secció patrocinada o l’avançament d’un reportatge. Tot està entrellaçat. El logotip del BBVA apareix a l’engròs quan convé i es torna diminut i imperceptible quan interessa. Tot forma part de la mateixa estratègia. Quan veus el presentador, l’acabes associant a la marca encara que t’estigui parlant d’aplicacions relacionades amb la mobilitat. El camuflatge del banc dins la graella és impecable. El poti-poti d’informació i publicitat que han fet TV3 i el BBVA és absolut. Just allò que encara s’explica a les facultats de periodisme que no ha de passar mai. “La revolució de les petites coses”, diu l’eslògan. Tal qual. Han revolucionat un principi fonamental de l’ofici amb aquella subtilesa que gairebé ni te n’adones.
