Publicitat
Publicitat

Una revolució gens anònima

Tots sabem que cada inici d'una nova època té moments de dubte i confusió i que la tendència és negar-la i pensar que els temps passats eren millors. Ens costa molt renunciar als nostres espais de confort, que critiquem, però, al mateix temps, justament perquè són confortables, ens resistim a abandonar. Llegint l'article de la setmana passada del meu admirat Ferran Sáez, "Revolució SA", vaig tenir una altra vegada aquesta sensació. M'explico.

El 2003, Manuel Castells i jo escrivíem en el llibre La societat xarxa a Catalunya, producte de la nostra recerca sobre l'impacte d'internet sobre la societat catalana, que la societat xarxa era la nostra societat i que aniria absorbint a poc a poc les maneres de fer i de viure de la societat industrial. No era una societat com les descrites en els llibres de ciència-ficció feta a partir d'internautes solitaris i robots telecomunicats, o la terra promesa de les noves tecnologies que resolen els problemes del món amb la seva màgia. Era i és l'estructura social dominant del planeta, perquè, encara que les persones integrades en la societat xarxa són una minoria de la població mundial, tothom està condicionat, en els aspectes fonamentals de la seva existència, pel que s'esdevé dins les xarxes globals que la configuren.

És una societat en què les tecnologies de la informació i la comunicació i productes com internet, les xarxes socials i derivats tenen un paper dominant. Des del meu punt de vista, que pot estar equivocat, això no és ni bo ni dolent per si mateix, simplement és una realitat que construïm i desconstruïm amb el que fem i deixem de fer. Internet és el reflex del nostre món i, si la imatge que ens retorna no ens agrada, no ens limitem a criticar internet, és inútil, en tot cas intentem canviar el món. Perquè el que aquesta societat sigui o no sigui només dependrà del que fem nosaltres. No és la tecnologia el que ha determinat el naixement de la societat xarxa, però sense ella el desenvolupament d'aquesta societat no hauria estat possible. De la mateixa manera no va ser l'electricitat el que va originar la societat industrial, tot i que sense l'electricitat la societat on vam néixer no hauria sigut tal com la vam conèixer.

Jo no sé si en moments de transició algú va responsabilitzar l'electricitat de les lluites del moviment obrer, per exemple, però, si fos així i ara ho llegíssim, ho trobaríem còmic. De la mateixa manera, generalitzar i parlar del Facebook, dels ordinadors o dels mòbils com a capitalisme salvatge, d'especulació borsària pura i dura, sense distingir ni discriminar, em sembla una mica exagerat. Ja entenc que d'una banda parlem d'això, esclar. Parlem d'Apple, de Microsoft, del mateix Facebook com a empresa. Però dir que "l'acte contra el podrit i decadent sistema capitalista que es va convocar dissabte [15 d'octubre] no hauria estat possible sense el podrit i decadent sistema capitalista" em sembla equivalent a deslegitimar la lluita sindical del final del segle XIX i el començament del XX o el moviment obrer perquè es reunia en locals il·luminats per les podrides i decadents companyies elèctriques.

Parlem d'un món on per exemple l'any 2010 es van enviar 107.000 bilions de missatges electrònics, on hi ha 3.000 milions de comptes de correu electrònic i 2.000 milions d'usuaris; 255 milions de pàgines web; 2.000 milions d'usuaris d'internet; 152 milions de blogs; 25.000 milions de piulades que envien 175 milions d'usuaris; 600 milions de comptes de Facebook que han compartit 30.000 milions de fotos, enllaços o textos. Un món millorable? Sense cap mena de dubte. ¿Que s'hauria de distingir els propietaris dels perfils personals dels proveïdors de serveis per assegurar la protecció de dades? També. ¿Que cal ressituar coses que han nascut de manera espontània? Segur. ¿Que tot aquest món nou fa trontollar el poder establert? És evident. Poder i influència ja no són només privilegis d'uns quants elegits. Ara caldrà, però, trobar noves definicions per a aquests conceptes. Algú deia que el món ha esdevingut una nació d'editors. Encara són una minoria si els comparem amb el total de la població mundial, però una impensable majoria si recordem els set grans conglomerats multimèdia que jo explicava fa quinze anys a la facultat i que controlaven la comunicació mundial.

Amic Ferran, les per tu mal anomenades "xarxes socials que donen dividends als inversos publicitaris" des del meu punt de vista són equivalents a les audiències de televisió d'aquests darrers anys, és a dir, a nosaltres. Que ens utilitzen? Sí, ens utilitzen. Si no ens agrada, sempre tenim opció de sortir del sistema, com plantegen els indignats, per exemple. Sí, ja ho sé, he dit una altra paraula incòmoda, però d'aquesta en parlaré un altre dia. Només una cosa abans d'acabar, per aclarir el tema de les audiències. Per a mi, la gran notícia i la gran esperança és que nosaltres hem estat durant seixanta anys audiències passives que venien sense demanar-nos permís als anunciants. Les xarxes socials, en canvi, han pres la paraula i han iniciat l'acció. En el fons, potser és això el que ens confon.

En definitiva, ens agradi o no internet és aquí per quedar-s'hi i el que suggereixo és que, sense oblidar el nostre esperit crític, no oblidem tampoc l'enorme poder transformador que té. I, repeteixo, si no ens agrada la imatge que ens torna de nosaltres mateixos, deixem de plorar i actuem, com han començat a fer les persones, al marge de partits i estructures, protagonitzant una revolució gens anònima.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT