19/05/2016

Les ribes dels rius, la nova rambla de Girona

6 min
Les ribes dels rius, la nova rambla  de Girona

GironaLa rambla de la Llibertat, al cor del Barri Vell, ha deixat de ser la principal via per on passegen els gironins els dies festius o quan s’acaba la jornada laboral. Des de ja fa un anys, els senders i camins que envolten la ciutat i els vorals dels rius que la serpentegen s’han erigit en la nova rambla per als gironins, que s’han apuntat massivament a la moda de fer salut caminant o corrent per les zones verdes pròximes al nucli urbà.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

En aquesta concorreguda nova rambla, situada al darrere de la ciutat, a pocs minuts de la Girona monumental, un equip de professionals de l’estudi d’arquitectura del paisatge EMF, en col·laboració amb l’Ajuntament, estan executant un ambiciós projecte per cosir una “trama blau-verda (rius i paratges) d’espais naturbans de proximitat” que es pretén que sigui “l’equipament més gran” de la ciutat i que s’aconseguirà dignificant entorns fins ara menystinguts, recuperant antics camins o descobrint-hi atractius fins ara desconeguts o ocults per la vegetació. La iniciativa, batejada com a Projecte de la Vora, serveix alhora per millorar la biodiversitat d’aquests espais.

Projecte ‘low cost’

Un dels atractius del projecte és el baixíssim cost que suposa per a l’Ajuntament: fent ús de les brigades municipals de medi ambient s’aconsegueixen notables transformacions als paratges naturals que envolten la ciutat. “Per als contribuents el cost és pràcticament zero i els beneficis que els aporta són molts”, explica Martí Franch, arquitecte paisatgista de l’estudi EMF, promotor del projecte de la Vora. L’objectiu és que el darrere de la ciutat esdevingui “façana, tant o més glamurosa” que la de la Girona monumental o la de l’Onyar al pas pel centre de la ciutat, amb les acolorides façanes de les cases.

Una platja a Girona

A excepció del riu Onyar, la ciutat ha viscut d’esquena a la resta de rius que la travessen (Galligants, Güell i Ter). Capgirar aquesta tendència és un dels propòsits del projecte Vores. Un dels primers resultats d’aquest projecte és, precisament, la recuperació de la platja fluvial de sorra i còdols a la riba esquerra del riu Ter, entre Fontajau i les instal·lacions esportives del GEiEG, que s’ha donat a conèixer als ciutadans durant l’exposició Girona, Temps de Flors incloent-la en els itineraris visitables. Diverses gandules situades estratègicament damunt la sorra, arran d’aigua, convidaven els visitants a oblidar per uns moments el brogit de la ciutat i gaudir d’un descans sense cap més soroll de fons que el cant dels ocells i la remor del corrent.

Descans, lectura i jocs vora el riu

La instal·lació de les gandules era una picada d’ullet als gironins. “Es pretenia animar-los a venir a aquesta platja fluvial a descansar-hi, a llegir-hi sota l’ombra dels arbres, a portar-hi els nens a jugar”, explica Martí Franch. Per convidar el passejant a aturar-se en aquest espai, s’han deixat volgudament sobre la sorra diversos troncs tallats perquè facin de seient, s’han fet unes incisions en un tronc perquè els nens l’usin com a rocòdrom o s’ha salvat de la poda un arbre de formes tan exuberants que el converteixen en una cabana.

Per facilitar l’accés a aquesta platja fluvial s’ha actuat en 2,5 quilòmetres de riba del Ter, entre els quals s’inclou un tram fins ara inutilitzat per als passejants perquè s’associava a un espai degradat i insegur. L’actuació, que s’ha fet sota el guiatge del cap de la brigada de medi ambient, Jordi Batallé, i la direcció del tècnic de l’Ajuntament Marc Rosdevall, ha permès complementar el camí ja existent, en alguns trams allunyat del riu, amb nous corriols que s’han obert arran d’aigua per “maximitzar l’experiència de passeig fluvial”, indica Martí Franch.

Això ha sigut possible gràcies a un desbrossament selectiu en què s’han intercalat tales més intenses per obrir àmplies vistes sobre el riu i sobre la ciutat amb tales més discretes en què el que es buscava era només obrir finestres a determinats elements d’interès, com ara una resclosa. S’han deixat àrees gairebé intactes per al refugi de la fauna i s’han talat espècies vegetals invasores. “Abans es desbrossava tot i els animals perdien el seu hàbitat; ara fem un favor a la fauna i alhora creem un espai per als passejants”, explica el cap de la brigada municipal, Jordi Batallé. Martí Franch afegeix que la platja fluvial no s’ha creat artificialment portant-hi sorra de fora, sinó que ja existia fruit de la sedimentació i ha aflorat amb les tasques de neteja i desbrossament de la riba.

L’actuació de la riba del Ter ha estat precedida per la intervenció, iniciada fa dos anys com a prova pilot, a la muntanya de les Pedreres, on s’ha dignificat el passeig entre la Torre d’Alfons XII i la Mina del Calvari. Segons explica el tècnic municipal Marc Rosdevall, “s’ha millorat l’accessibilitat col·locant rampes en llocs amb pendents impossibles, s’ha desbrossat el recorregut fins a la Mina del Calvari, abans inaccessible i oculta rere la vegetació, s’han multiplicat el nombre de camins secundaris d’aquest paratge i s’han creat espais de descans, de joc o de mirador, ja que és un dels passejos amb més bones vistes panoràmiques sobre la ciutat”. Rosdevall ha proposat també que tant aquest espai de les Pedreres com altres siguin utilitzats pels programadors culturals com a escenari d’art. “El Festival Milestone ja s’ha compromès a fer alguna intervenció al riu”, assegura.

Xarxa de camins saludables

L’objectiu és continuar l’anella a la zona del Pirulí i el Polvorí, encerclar el vessant del riu Onyar i enllaçar-lo amb el barri de Vista Alegre. Precisament un dels objectius del projecte Vores és teixir, escoltant les propostes de les associacions de veïns, una xarxa de camins de barri que transcorrin per les vores de la ciutat i es connectin entre ells.

El projecte Vores ha despertat l’interès de paisatgistes d’arreu del món, entre els quals Timothy Waterman, que la setmana passada va visitar la ciutat per conèixer in situ el projecte i difondre’l a través d’un article en una prestigiosa publicació nord-americana sobre arquitectura del paisatge. Waterman va valorar el baix cost del projecte i el fet que, en el seu disseny, l’equip de Martí Franch ha escoltat els ciutadans per saber què volen d’aquests espais, ha implicat els professionals de les brigades municipals, que coneixen el territori i tenen la possibilitat de dir-hi la seva en l’execució dels treballs, i ha escoltat també el paisatge, trepitjant-lo durant dies i “impregnant-se de la seva identitat” per identificar les actuacions que hi calen.

Els resultats de les primeres actuacions pilot, a les ribes del Ter i a la muntanya de les Pedreres, són enormement positius, segons l’equip de Martí Franch. També ho entén així el regidor de Medi Ambient, Narcís Sastre, que assegura que l’Ajuntament “s’ha fet seu” el projecte de la Vora perquè ja s’ha demostrat que dóna riquesa al paisatge i a la biodiversitat i fomenta que els ciutadans en facin ús. Segons el regidor, la metodologia usada en les actuacions pilot s’estendrà a la resta d’espais que es volen incloure a la nova xarxa verd-blava de la ciutat, per a la qual es farà un projecte marc. “Als anys 80 es va invertir molt en el gris, és a dir, en el ciment. Ara apostem pel verd i el blau”, assegura Sastre.

Confeti sobre el paisatge i gestió diferenciada

“El veritable viatge de descoberta no consisteix a buscar nous paisatges, sinó a tenir nous ulls”. Partint d’aquesta idea de Marcel Proust, l’equip de l’estudi EMF no pretén modificar el paisatge, sinó fer-lo descobrir al passejant des d’una nova perspectiva. Per això, en els paratges inclosos en el projecte Vora hi col·loca “confeti”, és a dir, “microactuacions” o petits objectes que volen “captar l’atenció del passejant i fer-lo aturar en alguns indrets del camí perquè hi descobreixi nous matisos”. Confeti com ara un tamboret que descobreix noves vistes sobre el convent de Sant Daniel; un rodal de sega que permet seure-hi a sota; una finestra creada gràcies a una poda selectiva de vegetació que emmarca una vista privilegiada de la catedral, o una estructura que permet visualitzar, a través d’uns orificis, els nummulits, fòssils molt comuns a la pedra de Girona.

Una altra de les característiques del projecte de la Vora és la seva metodologia: la gestió diferenciada, ideada pel paisatgista Gilles Clément. Molt estesa a França però encara desconeguda a l’estat espanyol, la gestió diferenciada de les zones verdes urbanes defensa que la tala o sega de vegetació no s’ha de fer de forma sistemàtica i amb la mateixa freqüència i intensitat en totes les àrees, ja que això empobreix el paisatge i limita la biodiversitat. Visualment, la sega diferenciada es percep per les formes geomètriques que dibuixa en els prats. Es pot observar ja a la zona de les Pedreres i a Fontajau.

stats