Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

El risc que siguem un país pesat i prou

M'encanta la gent persistent, insistent, amb criteri, amb personalitat, que té horitzons, objectius, somnis. I que treballa per aconseguir-los. Hi ha qui dels que tenen aquests perfils en diu gent pesada, però s'equivoca. El pesat no sap fer-se interessant, l'acabes jutjant per la mandra que et provoca. Un pesat mai no guanya: tothom en fuig.

Per això m'inquieta sentir veus, a Europa, que lamenten que algunes de les nostres causes les defensem amb poca perspicàcia, amb poca empatia, sense valorar prou el propi prestigi. Sense ambició. Qui vol guanyar sap que ha de convèncer, s'ha de guanyar la credibilitat i ha de mantenir vies obertes perquè se'l prenguin seriosament.

Som un país petit que vol mantenir la identitat i la llengua, que vol decidir el seu futur i la seva relació amb Europa i el món. Hi tindrem dret si ens el guanyem, i ens el guanyarem reivindicant-lo tant com calgui. I revindicar és plantar cara quan toca, però no pas enfadar-te, rondinar i protestar com a mètode únic. Es reivindica millor el país des del talent, el treball, la intel·ligència, la capacitat de lideratge, la recerca d'aliats. Des del prestigi i el crèdit. Quan algú amb prestigi i crèdit reclama els seus drets té molts més números per ser escoltat. El pitjor que ens podria passar és perdre la raó per haver-nos convertit en pesats i prou.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT