Publicitat
Publicitat

El ritual dels divendres

Cada divendres, reformes. Tots, sense excepció. El calendari marià ja té un dia assenyalat, el cinquè dia de la setmana, per evangelitzar-nos en la doctrina merkeliana. L'anunci va ser llançat pel mateix president el dia que el seu país es llevava inundat de protestes i malgrat això, o potser precisament per això, es va mostrar implacable davant els infidels. " Cada viernes, reformas, hasta el final de la legislatura ", va dir ell. I res millor que fixar un dia concret, una cita periòdica i inamovible, per executar les fantasies dels interventors europeus que truquen, hora sí i hora també, al ministre de Lehman Brothers per preguntar com va tot. I la veritat és que tot va molt bé: avui és dimecres i ja només queden quaranta-vuit hores per a la següent epifania mariana. Si els divendres toquen ajustaments que es calcin els jubilats, els funcionaris o els discapacitats, que rebran segur. Aquest que ve és el torn dels que tenen una baixa mèdica, a qui se'ls reduirà el sou que tant molesta, però potser l'altre seran els mestres, els bombers o els estudiants, tots ells sota sospita. Al cap i a la fi, en aquesta crisi perfecta les persones són ja tan sols una despesa molesta en uns pressupostos incomplibles, i res millor que els divendres per eliminar un zero, o dos millor, de qualsevol partida i aparèixer davant la senyoreta Rottenmeier com un alumne "seriós", que és l'adjectiu que s'estila ara per expulsar els vells dels hospitals o fer pagar els peatges, tant és.

Per tapar aquest carrusel d'improvisacions, en què mai se sap quina serà la nova escapçada, res millor que establir un ordre fictici. Per dissimular l'enèsima mentida, l'enèsima promesa electoral traïda, res millor que citar-nos puntualment els divendres. En un fragment cèlebre d' El petit príncep , una guineu molt sàvia defensa la necessitat de crear rituals, que és "el que fa que un dia sigui diferent dels altres dies, una hora, de les altres hores". "Hi ha un ritu, per exemple, entre els meus caçadors. El dijous ballen amb les noies del poble. Per això el dijous és un dia meravellós! Si els caçadors ballessin quan volguessin, tots els dies s'assemblarien i jo no tindria mai vacances". El dia meravellós de don Mariano és el divendres, el dia en què la fi de l'estat del benestar es transforma en un ritual invers al de la guineu: un dia de destrucció massiva i sis de vacances. Tenim de dissabte a dijous per recuperar-nos i esperar la següent bufetada amb renovades energies. I vés a saber, ara que frau Merkel ha pronunciat per fi la paraula creixement , 3 anys i deu milions d'aturats després, potser De Guindos i cia. descobreixen que la vida és alguna cosa més que un escanyament infinit. Potser fins i tot els divendres serviran un dia per disminuir el pressupost de la casa reial més enllà del 2%, anul·lar algun dels magnífics contractes d'armament que va comprometre Aznar i que vostè i jo pagarem religiosament durant els propers deu anys, o donar-nos per fi els miserables 219 milions que no arribaven mai per culpa de Zapatero. L'esperança és l'últim que es perd.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT