Publicitat
Publicitat

La saga de la Kiki

L'any 1900, Theodore Dreiser va escriure Sister Carrie, una novel·la sobre una jove que deixava el camp i era víctima de les forces demolidores de la Nord-amèrica industrial: la solitud de la vida urbana, les precàries condicions de la fàbrica, l'atractiu del teatre, el materialisme de la nova cultura del consum...

Si Dreiser visqués en els nostres dies, podria escriure sobre Kiki Ostrenga. La Kiki [un diminutiu del seu nom real, Kirsten], de qui Sabrina Rubin Erdely va fer un perfil esfereïdor en el número d'abril de la revista Rolling Stone , era una adolescent que es va veure sotmesa a les forces de l'era de la informació. Sense amics a l'escola, es va refugiar en una personalitat virtual, Kiki Kannibal, i penjava fotos seves amb diversos looks i pentinats: un dia de gòtica, un altre com una provocativa versió de Lady Gaga.

Tot i tenir només 13 anys, Ostrenga era una transformista fabulosa. A les fotos, sovint se la veia en roba interior o amb faldilles molt curtes, molt maquillada, en postures atrevides i amb aire insinuant. S'hi veu la facilitat que tenen els nens per imitar l'aspecte i les maneres que admiren: en aquest cas, el culte als personatges de la moda i el glamur tal com es mostren a Vogue , Cosmopolitan , E! , TMZ , Real Word i tantes altres publicacions.

En els esports el que compta són la força i la velocitat. En la música, el talent i la dedicació. Però a la xarxa mana el nombre de visites i comentaris. L'èxit s'ha redefinit com la capacitat d'atraure l'atenció. Amb la tecnologia actual, aquesta mena de notorietat no és només un somni. Els joves se la poden crear ells mateixos. La Kiki devia percebre el gran capital eròtic que una noia bonica, vulnerable i tot just arribada a l'adolescència posseeix a internet -fins i tot si no entenia les conseqüències del seu atractiu-. I esclar, va causar sensació a MySpace. Segons el registre, dos milions de persones van veure el seu vídeo a la xarxa. De seguida van sorgir a Facebook 530 perfils de persones que deien que eren ella (cap no ho era). Va esdevenir un objecte de celebració, de ridiculització o d'odi.

Se sent parlar de les comunitats online , però seria més propi veure la resposta que va rebre la Kiki com una guerra de guerrilles. Ostrenga va apostar fort per la notorietat. D'altres també van voler fer-se notar atacant-la amb ferocitat.

Bona part de les crueltats que li van adreçar són irreproduïbles aquí, però l'article de Rolling Stone descriu la mena de linxament continuat que va patir la noia: amenaces de mort, comentaris sexuals brutals. "Sé on vius i mataré el teu gat", va dir algú. "Mor, Kiki, mala p...", escrivia un altre. L'onada de ridiculitzacions i atacs que va inspirar Ortenga va afectar la seva vida real. Una vegada en un concert va rebre un cop de puny al cap, una altra vegada van escriure amb lletres gegants la paraula puta a la porta del seu garatge.

Un jove de 18 anys, Danny Cespedes, va contactar amb ella. Va agradar a la Kiki i als seus pares i es va convertir en una presència familiar a casa. Ells no ho sabien, però el Danny ja havia intentat seduir un seguit d'adolescents abans, algunes de només 12 anys. Quan la mare va saber que una nit havia forçat la Kiki, els Ostrenga el van denunciar a la policia. En el moment de l'arrest, el Danny va saltar des del segon pis d'uns aparcaments i va quedar en coma. Va morir dos mesos després, segons Rolling Stone ,

La Kiki no va trigar a ser víctima del propietari d'un lloc web d'explotació comercial d'adolescents anomenat Stickydrama. Mentre organitzava sessions d'atacs massius contra la Kiki, el propietari de la web convidava la Kiki a viure amb ell i a convertir-se en una de les joguines exhibicionistes de la web. "Si no et puc tenir, et destruiré", va escriure en un missatge de Twitter, segons Rolling Stone .

Addicta a l'atenció del públic i ja al càrrec d'una joieria online , la Kiki no podia sortir de la xarxa, fins i tot sent dolorosament conscient de la diferència entre fer de famosa i gaudir de les veritables relacions bilaterals d'amor que desitjava. Sembla que els pares de la Kiki no van ser capaços de prendre les regnes, tot i que van adonar-se que la presència de la Kiki a la xarxa no era només una manera d'expressar la seva creativitat. Finalment, van haver de canviar de domicili per allunyar-se de les amenaces, cosa que els va costar la ruïna. Qualsevol cosa semblant a una adolescència normal va quedar ben lluny de la Kiki.

La Kiki és un cas extrem de l'immens experiment incontrolat que té lloc ara mateix arreu del món. Els joves es formen immersos en una tecnologia multitasca que va a gran velocitat. Ningú no sap exactament quin efecte produeix tot això. La cultura de la infància s'ha comprimit. Allò que abans els joves aprenien als 18, ara ho saben als 10 o als 12. Tampoc ningú no sap quin efecte té això. I encara més important, alguns joves sembla que creixen sense aprendre la diferència entre la bona reputació i la notorietat. Dubto que els adults puguin protegir els joves de tot el que poden trobar a la xarxa, però els adults han d'aportar les normes i els valors que els poden ajudar a posar tot aquest món en perspectiva i fer que se'l mirin com una recreació més o menys tronada o divertida i no pas cap cosa que una persona respectable voldria com a part d'ella mateixa.

La història de la Kiki no només ens parla de què pot passar actualment a la xarxa, sinó també del que no passa fora de la xarxa.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT