07/09/2016

La llei no us farà lliures

2 min

La qüestió de la llibertat és una de les més complexes i delicades que es plantegen a l’enteniment humà. Al llarg de la història, milers de ments privilegiades han dedicat els seus millors esforços a plantejar-se preguntes i a assajar respostes sobre la llibertat: de Sèneca fins a Camus, de Llull fins a Descartes, de Leibniz fins a Malcom X, d’Ockham fins a Gramsci, d’Agustí d’Hipona fins a Emily Dickinson, de Kant fins a Deleuze, i així podríem multiplicar els noms fins a l’esgotament, més que més si ens fem el càrrec que cap d’ells no ha arribat mai a cap conclusió que es pugui considerar definitiva. Què és la llibertat i com s’exerceix resten i restaran per sempre com els dos interrogants clau, els més importants de tots els que concerneixen la humanitat.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

O això ens pensàvem, fins que fa un parell de dies tots dos van rebre de cop resposta definitiva de boca de la senyora Consuelo Madrigal, fiscal general de l’estat espanyol, en la seva intervenció a l’acte d’obertura de l’any judicial a Espanya. “No és la llibertat la que fa lliures els ciutadans, sinó la llei”, va afirmar la jurista, sense que li tremolessin la veu ni les punyetes de la toga, mentre més de tres mil anys de pensament i d’història quedaven brutalment colgats sota l’allau de niciesa antihumana que contenen aquestes poques paraules.

Entre els múltiples conflictes que es desprenen de la idea de llibertat, el de la seva contraposició amb la legalitat constitueix, una altra vegada, un assumpte especialment feixuc de ponderar. Però no per a la senyora Madrigal, que com van poder comprovar, el resol amb l’aclaparadora desimboltura dels obcecats. Sense proposar-s’ho, va corroborar una sentència d’un altre gran pensador, Albert Einstein: “Només hi ha dues coses infinites, l’univers i l’estupidesa humana”.

I és que el propòsit de la senyora fiscal, com el de tot l’acte dins el qual s’encabia la seva intervenció, no era altre que el de pressionar una idea política -l’independentisme català- amb tot d’amenaces, insults i coaccions plantejats des de la perspectiva judicial. Res de nou sota el sol en un país, Espanya, on el principi de la separació de poders, fonamental per a la democràcia, és una broma cada dia més macabra i a la qual estem malauradament cada dia més avesats. Però la fiscal hi va posar tant de zel que, sense adonar-se’n (la ignorància pot ser així de temible), va enunciar un altre principi fonamental: el del totalitarisme en qualsevol de les seves formes. És un tòpic de molt mal gust desqualificar l’adversari recorrent a la comparació amb el nazisme, però aquesta vegada és inevitable: “El treball us farà lliures”, proclama encara el funest rètol a l’entrada d’Auschwitz. Consuelo Madrigal (sense ni adonar-se’n, insistesc) ens en va donar la seva versió particular, sense que al rei d’Espanya ni al president del Tribunal Suprem, tots dos de cos present a l’acte, se’ls descomponguessin ni una de les medallotes que duien penjades pel coll. Per al coll dels altres, en canvi, i en nom de la democràcia i la igualtat entre persones, prometen jous.

stats