Publicitat
Publicitat

Necessària Declaració de Palma

El fet històric més important que ha succeït a Mallorca en els últims vuit dies no és la sentència del cas Nóos, sinó la signatura de la Declaració de Palma. Aquest acord o pronunciament, presentat pels consellers Santi Vila, Ruth Mateu i Vicent Marzà, pel qual els governs de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià es comprometen a treballar conjuntament en favor de la cultura i la llengua catalanes, sens dubte es pot equiparar, per la seva rellevància, a molt poques fites de la nostra història recent, com la recuperació de les institucions democràtiques d’autogovern o la creació de l’Institut Ramon Llull. No tan sols els tres governs s’hi obliguen a unir esforços, sinó que posen en valor la unitat de la llengua i la potència de la cultura catalanes, i proclamen el seu paper essencial en la configuració del país i de la nostra societat. Es pot lamentar que un gest polític d’aquesta envergadura s’havia d’haver produït abans o que no hauria de ser necessari en un país normal, però la realitat, mal que ens pesi, és la que és, i el gest segueix essent tan necessari com sempre i arriba en un moment tan bo com qualsevol altre, perquè per a una llengua i una cultura com les catalanes tots els moments són decisius. Que l’acord sigui també presentat pels consellers com a “corredor mediterrani de la cultura”, que es basi en la vertebració i consolidació del mercat interior, l’impuls a la promoció exterior i la unificació lingüística, i que prevegi la seva vigència en cas que Catalunya proclami la independència (mentre les Balears i el País Valencià restin dins l’estat espanyol), són motius objectius per aplaudir la Declaració.

La rellevant Declaració de Palma es pot equiparar a molt poques fites de la nostra història recent

Ara bé, el desenllaç del procés català no és l’única contingència política que la Declaració està obligada a preveure. Els mateixos consellers apuntaven de què plora la criatura en reconèixer que “s’han d’aprofitar els vents favorables” per fer aquest pas, és a dir, que s’arrenglerin els planetes i que als tres països hi coincideixin governs de sensibilitat que alguns en diran catalanista i que d’altres en direm basada en el mer sentit comú. Dit en plata, que vivim sempre exposats a la possibilitat que, o bé al Govern Balear o bé al País Valencià, o bé a tots dos alhora, hi torni a desembarcar una majoria possiblement absoluta del PP que s’apliqui laboriosament a desfer la feina feta i a treballar en sentit exactament contrari. Això també ho podem lamentar tant com vulguem, però, altra vegada, la realitat només és una.

Per descomptat, qualsevol intent d’atreure el PP cap a posicions que comportin un mínim de respecte, lleialtat, joc net o simple reconeixement de la llengua i cultura catalanes és perdre el temps, i només imaginar-ho ja és un esforç il·lusori. Per això s’ha de demanar a les tres administracions que comencin per treballar en legislacions i normatives proteccionistes, que blindin tot allò que es pugui de la Declaració de Palma tan fortament com es pugui blindar. Començant, esclar, per l’Institut Ramon Llull.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT