De la repugnància
Dos fets han sacsejat la societat mallorquina aquests dies, i l’han sacsejada fins a la nàusea i l’esgarrifança, perquè contenen els ingredients de l’obscenitat i els abusos de poder. Ara bé, fins i tot dins la misèria humana més insofrible hi ha categories, com comprovem en comparar els casos que ens ocupen. Jutgin-ho vostès mateixos.
Tenim, en primer lloc, el cas de l’exsacerdot i exrector de la localitat illenca de Can Picafort, una mala bèstia anomenada Pere Barceló Rigo, que finalment ha confessat haver abusat sexualment d’una nena de deu anys de manera llargament repetida i immisericorde. Després d’anys i panys de negar els fets (la víctima ara en té 28), el tal Barceló Rigo n’ha confessat la veracitat davant d’un jutge, i això li ha valgut una rebaixa certament espectacular i indignant d’una petició de 40 anys de presó a una condemna de només sis. És a dir, se n’ha sortit set vegades menys castigat del que es mereixia, i cal estómac per contemplar el cínic mig somriure del monstre durant la sentència. Ens queda el consol que, si més no, ha estat castigat d’alguna manera, i que la nena violada, ara una dona jove, pot donar per tancada una etapa infernal de la seva vida, tot per haver fet d’escolaneta d’algú que no mereix ni el nom d’un escarabat. Menció a part mereix Mateu Ferrer, que a l’època dels fets va ser testimoni d’un dels abusos i que amb els anys s’ha convertit en un periodista brillant que, des del Diario de Mallorca, no s’ha cansat de denunciar el cas, tot i haver hagut de suportar insults i amenaces que als que els varen proferir esper se’ls entravessin a la gola.
Els altres titulars repulsius es refereixen a una trama de corrupció política i policial que barrejava dirigents de la cosa pública, agents de la policia local de Palma i empresaris de locals nocturns de moral distreta, altrament coneguts com a prostíbuls. La cosa anava d’una amanida de suborns, xantatges i favors mutus, amb la intervenció d’alguna banda de delinqüents romanesos, i tot plegat solia culminar en unes festes que imagino tètriques en què les drogues, l’alcohol i els serveis gratuïts de les prostitutes anaven a càrrec de la casa.
Hi participaven una àmplia colla de polítics del PP, sota els ulls grossos del president del PP de Palma, que ara ha dimitit per l’escàndol mentre repeteix sense parpellejar que ell no en tenia ni idea. Rodríguez, per a qui no tingui el gust de conèixer-lo, ve a ser en molts aspectes una Rita Barberá mallorquina, que fa mil anys que, des de les clavegueres del partit més votat d’Espanya i de les Balears, ha ocupat tots els càrrecs imaginables i ha tallat més bacallà que una peixatera de Mercabarna. Ara sembla que ha quedat tocat, però no seria la primera vegada que ressorgís de les seves cendres. Personalment, em dol que un dels dirigents que freqüentaven aquestes diguem-ne festes fos l’anterior alcalde del meu poble, a qui no sé amb quina cara haurem de mirar d’ara endavant. En tot cas, una novel·la de James Ellroy o d’Elmore Leonard es queda curta al costat d’aquest desgavell.
Dèiem al començament de l’article que, fins i tot dins la repugnància, es poden posar qualificacions. Puntuïn vostès, si no s’han marejat llegint tot això.
