17/12/2016

Sota el seient

4 min
El Tucson és un SUV compacte que vol fer-se un lloc en el mercat.

Vinc de lluny, de terra endins, d’un paisatge esquerp i antic, on la boira cau de tant en tant sobre els carrers, desdibuixant-nos, i l’olor de merda d’animal ha provocat més d’un exili. Vinc d’un fangar urbanitzat on la vida no és agradable i tanmateix cada vegada som més els que ens hi enfonsem, amb cara de circumstàncies, de pena, d’alegria, del que sigui. Em porto el dit polze a la boca, però m’aturo abans de mossegar-me l’ungla esmaltada. A través del retrovisor interior del cotxe comprovo que faig bona cara. No estic malament. Potser hauria de maquillar-me una mica més els ulls. Ho faré quan sigui a ciutat i tingui el meu Hyundai Santa Fe aparcat a prop de la casa on he d’entrar i ballar a canvi d’una picossada de diners. La veu que em va contractar per telèfon sonava mig infantil, tot i que el seu discurs era endreçat. Em va donar confiança. També quan vaig buscar l’adreça on vivia: era de la Barcelona benestant, la dels jardins florits, la cirurgia estètica i els gossos amb pedigrí. A través de Google Maps vaig passejar-me per l’entrada de la casa, i sí, feia una pinta collonuda, llàstima que la meva actuació hagués de durar només mitja hora, una estoneta molt més curta que la del trajecte que hauria de fer per arribar-hi. Encara bo que el meu sou incloïa el desplaçament: negocio força bé, sobretot per telèfon, puc doblegar sense gaires problemes una veueta de nen ric, els jacuzzis que s’hi intueixen, els bitllets en business class que han tocat les seves mans polides, els privilegis nets i resplendents -aixetes d’or.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Acabo de deixar enrere un peatge.

Penso: pas a l’esquerra amb l’esquerra, toquem punta dreta al costat del taló esquerre, llavors pas del peu dret a la dreta, toquem punta esquerra al costat del taló dret. Amb una mà trec un dels cedés de John Denver de la guantera, mentre el meu Hyundai Santa Fe -un prodigi tècnic sobre el qual podria fer una llarga digressió- es desplaça lleugerament cap al costat del carril i acaba trepitjant la línia contínua. M’agrada cometre petites infraccions com aquesta. Vaig passant les cançons fins a arribar a la setena. Endavant. Sona la guitarra, i uns segons després apareix la veu del gran John Denver. “ Almost heaven, West Virginia, / Blue Ridge mountains / Shenandoah river. / Li fe is old there / older than the trees ”. Ja tinc la pell de gallina. Marquem la punta del peu dret a la dreta i la tornem al lloc. Marquem el taló del peu dret davant. Marquem la punta del peu dret a l’esquerra per davant del peu esquerre. “ Country roads, take me home / to the place I belong, / West Virginia, mountain momma ”. Així de gloriosa és la tornada. En Ricky copia les lletres al traductor automàtic i me les llegeix en veu alta: “ Llévame a casa, caminos de país, oeste de Virginia, mama montaña ”. Ens fem un fart de riure junts. La petaca de Jack Daniels que porto sota el seient és seva. A vegades em mira amb els ulls vidriosos i diu: “Tu i jo, honey, hauríem d’haver nascut a Portland, Oregon, i cuidar un ramat de vedells. Això sí que seria viure, collons”.

No em queda gaire per arribar a Barcelona. Tinc poques ganes de ballar però només serà mitja horeta. El nen ric em presentarà els convidats mentre comenci a sonar “ Baby likes to rock it like a boogie woogie choo choo train ”. Aixecaré els dos braços per cridar l’atenció i desplaçaré els dos talons a l’esquerra, i tot seguit a la dreta, i un altre cop a l’esquerra, i quan torni al centre faré un pas enrere amb el peu dret. Mentre aixequi el genoll del peu esquerre picaré de mans. Llavors aixecaré el genoll del peu dret i tornaré a picar de mans. Repetiré el mateix pas dues vegades. Aixecar genoll del peu esquerre i picar de mans. Aixecar genoll del peu dret i picar de mans. Els convidats hauran deixat de pensar que sóc ridícula i em veuran com una professional. Intentaran imitar-me, però no se’n sortiran. Quan s’acabi la sessió en voldran més, però jo cobraré i tocaré el dos, i si tot ha anat bé em permetré un glop llarg de Jack Daniels abans d’engegar el motor i tornar cap a casa. Avui dormo a la caravana d’en Ricky. M’agrada quan balla només per a mi a l’associació country, quan la resta ja han anat plegant veles i el line dance esdevé un ritual íntim, brut de sensualitat. Bàsic a l’esquerra acabat en scuff i bàsic amb quart de volta cap a la dreta acabat en scuff. Aquesta és la nostra llengua, i la parlem en un poliesportiu, en plena competició, escomesos pels nervis i els rivals, però també quan estem tots dos sols i cada pas està connotat d’un sentit subterrani, creuem el peu dret per davant de l’esquerre, t’estimo, pas enrere amb el peu esquerre, jo t’estimo més.

stats