Publicitat
Publicitat

El senyal de l'ARA

Ara fa un any que els valencians vàrem deixar de poder veure TV3. Un bon dia encenguérem la televisió i, de sobte, a l'hora de la programació meteorològica de la vesprada, la pantalla es va fer fosca i va aparèixer el rètol "Sense senyal". Així, sense cap més explicació. Els valencians ja estàvem acostumats que es tallara la programació cada vegada que jugava el Barça, ja que també ho retransmetia Canal 9. D'aquesta manera, si volíem veure la retransmissió dels partits del Barça en el nostre idioma havíem d'escoltar els locutors valencians esportius, de prosòdia infame. Tanmateix, això també va durar poc, perquè per culpa del deute milionari de la cadena valenciana aviat va ser incapaç de pagar la factura al grup Mediapro (adjudicatària dels partits de la Lliga), i aleshores els valencians deixàrem de poder veure futbol en català. A hores d'ara, hem de veure els partits a La Sexta, que, siga dit de passada, té també uns periodistes esportius difícils de suportar.

Comptat i debatut, fa un any que els valencians no podem veure TV3. Les meues filles no poden seguir el Super3 i s'han de conformar amb la programació espanyola de Clan, amb l'odiós Bob Esponja, o amb Disney Channel, que projecta una mirada de la joventut d'un americanisme espaordidor. De res ha servit que CiU haja arribat al poder, ni que Francisco Camps, el gran instigador d'aquesta persecució, haja passat pel judici i haja exposat urbi et orbe les seues misèries. En les prioritats dels nostres polítics, TV3 al País Valencià no és una prioritat, ni de bon tros: tant se val que a Castelló hi haja manifestacions multitudinàries, o que la cultura catalana estiga ben present a València, amb tantes formes culturals. La realitat és que, en contra del que jo mateix imaginava (vaig pensar que seria qüestió de dies), TV3 no ha retornat, i si al final ho fa no serà com abans. Difícilment ens deixaran veure totes les cadenes catalanes.

Amb aquesta situació, aquest "Sense senyal" és un bon indicador de la persecució implacable que viu el catalanisme a Espanya. Sens dubte, hi ha un criteri legal per a desautoritzar l'emissió, com hi ha també una resolució judicial argumentada en contra d'Acció Cultural del País Valencià per haver mantingut els repetidors (i que ha significat la seua asfíxia pel pagament d'una multa de 600.000 euros, que ha paralitzat en bona part les seues activitats). Però el que no hi ha és una base moral i ètica per a justificar aquestes sancions, ni aquesta censura al desig de tants valencians de poder veure una televisió, que tan propera ens és i que considerem en molts sentits nostra. Fins i tot Alberto Fabra, quan era alcalde de Castelló, li va semblar poc defensable aquell acte de clausurar els repetidors, i va manifestar públicament el seu suport a TV3. Ara, un colp a la Generalitat, per una d'aquelles caramboles inimaginables, mira vergonyosament cap a una altra banda.

Per això, l'arribada del diari ARA al País Valencià és una sorpresa i un motiu d'esperança. Sobta la valentia dels seus responsables, en un temps en què ningú no aposta gran cosa pels valencians. El descrèdit ens acompanya enllà on anem: les notícies de malbaratament, de corrupció, els " amiguitos del alma " i els Bigotes, els Urdangarins i els aeroports sense avions ni passatgers han projectat una imatge nefasta del nostre poble. I, tanmateix, el País Valencià és molt més que tot això: hi ha una producció cultural de primer ordre, unes universitats potents, uns escriptors solvents, un món artístic avantguardista i de primera fila. Som molts els lectors potencials de l'ARA, molts els que valorem una informació justa i veraç, que surt del guió oficial, que contrasta les fonts i malda per fer arribar als ciutadans una visió moderna i independent. Per això, vull agrair al director Carles Capdevila i al subdirector Ignasi Aragay (encarregat de la secció d'Opinió, que compta amb diversos col·laboradors valencians) aquest senyal de simpatia i suport que doneu al nostre poble amb l'arribada de l'ARA als nostres quioscs. Feia temps que no teníem una tan bona notícia. Una notícia de complicitat, de germanor, d'interès i de defensa de la nostra cultura. Una notícia que diu molt del que és aquest diari, de les seues prioritats, de la seua vocació de servei, del seu catalanisme sense escletxes, coherent i capdavanter. Aquest senyal de l'ARA no l'oblidarem mai. Perquè arriba quan més ho necessitem els valencians.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT