Publicitat
Publicitat

EN PRIMERA PERSONA

El senyor Crosta

Jo realment em dic Joan Ferran, però fins ara la majoria de la gent em coneixia com a senyor Crosta. Ja ho veu, anys i anys cuinant a l'aparell polític del PSC i corria el perill de passar a la història només per denunciar la famosa conxorxa mundial crostífera existent a Catalunya Ràdio i TV3. Sí, sí, aquell perillós contuberni destinat a crostificar ideològicament la humanitat catalana amb programes de ràdio i tele, aparentment innocus, darrere dels quals s'amagava el control catalanista de les ments de desvalguts ciutadans que no tenien a l'abast cap mitjà de comunicació pròxim a nosaltres, els sociates. Si vol aprofundir en el concepte, frueixi de la meva sensacional obra Maleïda crosta (reconeguem que el títol és tota una declaració d'intencions).

Però fixi's que he escrit "corria el perill", perquè justament ahir a la tarda vaig presentar l'obra que m'ha de servir per passar a la història no com a "senyor Crosta" sinó com a "senyor Crosta, aquell que un cop desallotjat del poder va aprofitar per passar comptes i cagar-se amb tots els seus enemics". Ei, però ara no s'equivoqui, eh. El títol real del meu llibre no és aquest sinó El quadrienni dels bàrbars. Dietari subjectiu d'una legislatura (reconeguem que el títol és tota una declaració d'intencions). I de què va? Coi, de la crosta del PSC, que són tots menys Montilla (a la vida cal ser agraït). I, qui són els bàrbars? Coi, la crosta pudent, que és Esquerra. Esclar, perquè tothom sap que la crosta sempre són els altres.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT