Publicitat
Publicitat

LA LLAMBREGADA

La senyora Sara Carbonero

Diguem-ho clar: Sara Carbonero és on és perquè la gent la considera atractiva. I això dóna audiència i, per tant, és negoci. Conec desenes de dones que treballen des de fa molts anys a les redaccions d'esports de tota mena de mitjans, que tenen el cul pelat de pencar com cabrones i que, com a mínim, són igual de bones professionals que ella. La diferència és que el color dels ulls d'aquestes dones no els ha obert les portes que sí que han obert a la Carbonero. I ella ho ha sabut aprofitar. I només faltaria que li neguéssim el dret a poder fer-ho. Vull dir, que si Telecinco va fixar-se en ella quan presentava els esports a La Sexta i va considerar que havia d'oferir-li un contracte de molts zeros i la subdirecció d'esports de la cadena, a pesar que feia quatre dies que estava en aquest negoci, ella va fer bé d'acceptar-ho. Ens agradi o no, aquestes són les lleis del mercat.

Dit això, i a partir d'aquí, a la Carbonero hem de jutjar-la oblidant-nos de si és dona, home, centaure, sirena o una porta giratòria. Dir que se la critica per ser dona és un insult a les dones, perquè el substrat té un proteccionisme paternalista que no cal. I no ho dic jo, que també. Ho diuen moltes dones que m'envolten i que aquest cas que ens ocupa les té indignades. I el que encara s'hi val menys és que ella es defensi de les crítiques a la seva més que discutible aportació professional escrivint un article publicat al diari Marca pels volts de Sant Joan en què afirmava que en altres èpoques s'usaven les fogueres per "cremar les bruixes, els heretges, els que eren diferents o els que eren envejats", que a l'Edat Mitjana "van torturar i matar molts innocents" i que "tot i que no existia Twitter, la pràctica d'acusar des de l'anonimat "estava molt estesa". Gràcies, Sara, ¿però no creu vostè que s'ha passat una miqueta? A veure si pendent de les fogueres s'oblidarà de mirar qui tira els penals...

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT