09/01/2011

Quan serà l'hora dels municipis?

3 min
Catalunya, Dinamarca

La nostra administració pública està patint la crisi econòmica amb intensitat, i les administracions municipals no en són una excepció. Els municipis estan endeutats, amb uns recursos minvats i unes necessitats creixents per atendre. Algú podria pensar que aquesta és la tònica general de totes les administracions públiques en l'actualitat, però en el cas dels municipis aquesta situació malaltissa fa temps que s'arrossega. En la bonança econòmica de fa uns anys, les finances municipals anaven resistint, però amb la crisi econòmica la situació s'ha tornat greu. A més de sofrir les conseqüències de la conjuntura econòmica actual, les finances municipals pateixen el fet de tenir un mal sistema de finançament.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Ara bé, a part de la reforma del finançament municipal, al món local hi hauria d'haver dues reformes més: la de l'organització administrativa i la de caràcter competencial. A Catalunya tenim 947 municipis i més de la meitat no arriben a mil habitants. Aquesta reduïda dimensió dificulta la prestació dels serveis públics d'una manera eficient i eleva els costos de provisió en no poder tenir les economies d'escala que comportarien una prestació dels serveis a un nombre més gran de població. ¿Té sentit que poblacions de menys de 200 o 300 habitants tinguin cada una camp de futbol de gespa o piscina municipal? Amb la nostra idiosincràsia sembla impossible posar fre a aquest problema amb la fusió de municipis, ja que la gent té el sentiment de pertinença a un poble molt arrelat. En el nostre cas, és impensable reproduir les fusions fetes recentment a Dinamarca, on el nombre de municipis s'ha reduït a una tercera part. Per això, és més viable fomentar la cooperació municipal, mitjançant mancomunitats, per prestar certs serveis o utilitzar ens de caràcter supramunicipal. Aquesta, doncs, és una tasca per al futur immediat.

La segona reforma que cal abordar és la competencial. Fa falta que es delimitin més clarament les competències municipals. Molts dels serveis que presten els municipis són de caràcter voluntari, no hi estan obligats per llei, però davant la demanda ciutadana els presten. A més, una part d'aquests serveis tenen caràcter subsidiari, substitueixen en la prestació una administració d'àmbit superior. Això és un problema, ja que cap d'aquests serveis està cobert pel sistema de finançament municipal actual. Sovint, aquesta situació s'agreuja per la legislació estatal o autonòmica que d'una manera induïda obliga els municipis a fer-se càrrec de més responsabilitats, que generen més despesa, sense tenir la contrapartida de més cobertura financera.

Cal abordar aquestes reformes en l'àmbit municipal amb urgència. Quina és l'administració competent per fer-ho? No sempre és en exclusiva la Generalitat. En certes matèries competencials i de finançament, la normativa autonòmica està sotmesa a la legislació bàsica estatal. Però malgrat això, és cert que la Generalitat hi té un gran paper a fer. En primer lloc, cal desplegar la part de l'Estatut d'Autonomia del 2006 dedicada al finançament local. L'elaboració d'una llei de finances locals pel Parlament de Catalunya és un aspecte important.

En segon lloc, en aquelles matèries sobre les quals l'Estatut no atorga competència exclusiva a la Generalitat, des del govern de Catalunya s'ha d'impulsar una modificació de la normativa bàsica de l'Estat que permeti donar la màxima potencialitat a la normativa estatutària. Per exemple, els municipis reben la subvenció corresponent a la participació en els tributs de l'Estat a través de la Generalitat. Però la Generalitat només fa de caixer, rep la quantia corresponent a cada municipi i els hi traspassa. És l'Estat el que fixa els criteris per al càlcul del que correspon a cada municipi. Un pas endavant per enfortir l'autogovern de Catalunya seria impulsar que la normativa estatal permetés a la Generalitat fixar els criteris de càlcul, si no totalment, almenys de forma parcial. D'aquesta manera es compliria el que l'Estatut estableix sobre la participació municipal en els ingressos estatals, encara que d'una manera força ambigua, en disposar que els criteris que fixa la legislació estatal han de permetre que el Parlament pugui incidir en la distribució d'aquests recursos. Això permetria establir uns criteris de càlcul més d'acord amb les necessitats dels municipis catalans i aproximar-nos al model dels països federals, on els governs intermedis tenen plenes competències sobre els governs locals.

En aquest sentit, és positiu que en la recent investidura del president de la Generalitat el nou Govern anunciés el compromís d'iniciar els tràmits per a l'elaboració de la llei de finances locals de Catalunya que contempla l'Estatut. I també ho és que la consellera de Governació, en prendre possessió del càrrec, destaqués que una de les seves prioritats serà satisfer les necessitats municipals. Arribarà finalment l'hora dels municipis?

stats