Publicitat
Publicitat

LA LLAMBREGADA

La setmana dels tres dijous

"Quin coi de dia és avui" ha estat, sens dubte, una de les frases més repetides pels catalans durant aquesta setmana. Ara laborable, ara festiu, ara laborable, ara festiu, ara laborable, ara festiu... Arriba un moment de mareig que ja no saps si és dimecres, divendres o és la Mare de Déu d'Agost. I sí, ja sé que el debat d'aquests dies és si passem Divendres Sant a dilluns, provocant el bonic efecte carambola de passar el Dilluns de Pasqua a... no sé... potser dilluns? Sí? Llavors, m'estan dient que Dilluns de Pasqua, com que tindrà el lloc okupat pel Divendres Sant, el passarem a divendres? Sí? M'agrada. Anarkisme des de dins del sistema. I, sí, també sé que toca pensar com n'hem de dir d'una festa anomenada Divendres Sant quan la celebres en dilluns. Metafísica pura. Jo voto per crear una comissió d'estudi. He pensat d'encarregar-la al m'enDuc de Palma en col·laboració amb els governs balear i valencià. Ja posats, oi?

Però, d'aquest apassionant debat de la setmana perduda, a mi el que em té el cor robat és la manca total i absoluta d'improvisació. Perquè, a veure una cosa... Quants anys fa que sabem que aquesta setmana serà la dels tres dijous (manera metafòrica d'anomenar la setmana de l'"ara engego, ara m'aturo")? I quant temps fa que sabem que això mateix ens passa cada 5 anys? I quants anys fa que plantegem el mateix debat del "no pot ser, hem de fer alguna cosa amb això del 6 i el 8 de desembre perquè és un desastre"? I quants anys fa que ningú fa res de res? Bé, i, ja sap què passarà dilluns (que potser ja no serà dilluns sinó divendres... o vagi a saber què), oi? Doncs que el debat s'haurà mort. Estarem massa entretinguts amb un altre tema i aquest l'oblidarem fins d'aquí 5 anys, quan repetim calendari. I llavors el recuperarem, i l'oblidarem, i el recuperarem cinc anys després. Ara sí, ara no... Vaja, tot tan absurd com la mateixa setmana.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT