Publicitat
Publicitat

UN TAST DE CATALÀ

Però què mata, sant Jordi?

Sempre hi ha un cert desacord sobre què mata sant Jordi. ¿Un drac, una víbria, un dragó o una aranya? Les fonts més fidedignes asseguren que és un drac. No pas pacífic i juganer com en Puff, sinó monstruós i sanguinari. El drac, una bèstia llegendària que sembra de terror mitologies d'origen xinès, és, bàsicament, una serp gegantina, amb potes, cap i ales, que escup foc.

La víbria és molt nostrada. El DIEC l'acull només com a sinònim de drac , però té una gran feminitat, i algunes fins i tot tenen mamelles, que exhibeixen en festes populars escopint foc i espantant la canalla. Ser una femella, però, no li estalvia ser matada per sant Jordi en certes versions de la llegenda.

Però drac i víbria tenen parents reptilians gens mitològics. Un és el simpàtic dragó, una bestiola tímida i inofensiva que habita esquerdes de cases velles. Nocturn i gran escalador, emet des de xiscles a lladrucs. Ara bé, sant Jordi el pot matar perquè dragó és també sinònim de drac .

L'altre és el verinós escurçó, un nom que també s'aplica a les persones que emmetzinen relacions. En alguns dialectes, però, dels escurçons en diuen víbries .

I ens queda la laboriosa aranya, que costa imaginar traspassada per una llança. Ments malèvoles diuen que la rima amb Espanya justifica que sant Jordi la mati. Però és més probable que tingui relació amb la frase feta "matar l'aranya", que vol dir entretenir-se amb foteses i és sinònima de "passar l'estona". Treu transcendència a sant Jordi i el fa més humà.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT