La significació de 1714
Ala claror rogenca dels fets actuals, la data de l'Onze de Setembre del 1714 apareix amb la seva autèntica significació. Avui tots els partits i tots els sectors socials de Catalunya, en homenatjar els defensors de Barcelona, els fan la justícia de considerar-los, no sols com uns lluitadors heroics, ans encara com uns defensors abnegats d'una gran causa.
Han anat esborrant-se les interpretacions parcials i equivocades de la guerra de Successió. Ara tothom reconeix que per damunt del dinastisme d'uns quants catalans i de les desviacions que en certs moments es produïren, els herois del 1714 van donar la sang i la vida pel doble ideal de llibertat: la llibertat dels catalans com a homes i la llibertat de Catalunya com a nació.
Per això totes les ensenyes catalanistes, republicanes i obreres són arborades avui a honor d'aquells herois.
[...] La Catalunya del 1714 va ésser, en l'hora tràgica de la posta, digna del passat i digna també de la resurrecció que havia de venir.
Hi ha una solidaritat efectiva entre les lluites culminants de la nostra història i la lluita que avui sostenim els catalans. En cada segle, en cada dinastia, en cada època, Catalunya s'ha alçat contra els poders absoluts, opressors, reaccionaris o totalitaris. I és que ella ha estat, és i serà democràtica, igualitària, progressiva i liberal. Podem dir que Catalunya ha rebutjat sempre el feixisme sota totes les formes que aquest ha revestit històricament. Joan II, Felip IV, Felip V representaven, en el fons, allò mateix que avui representa Franco.
Així veiem que els estaments populars són els que més es distingeixen en les guerres nacionals catalanes. Pagesia i menestralia són les màximes forces de la Catalunya històrica, a les quals en els temps moderns s'ha afegit el proletariat.
La sang i la vida per la llibertat: aquesta és la significació de l'Onze de Setembre. Els herois i màrtirs del 1714, en caure, van assegurar el redreçament. I ara aquelles ombres nacionals de Catalunya ens acompanyen en la lluita contra les ombres hostils, altre cop reencarnades.
Antoni Rovira i Virgili 1937
