On som, sisplau, on som

Ara on som? Tenim que el president Mas va fer la conferència aquella de Molins de Rei, en què proposava una llista amb polítics liderada per la societat civil, per anar a les eleccions del 27 de setembre. Després va entrar en escena la idea d’Òmnium d’una llista sense polítics. I tenim que ERC i la CUP ho troben bé. I tenim que les entitats també. Si finalment CDC també hi està d’acord, què? Quan la farem?

Hem de fer la llista de seguida per una raó que el president Mas entendrà molt bé. Necessitem discutir durant dies i dies si aquest hi va i si aquest altre no hi va, i si que hi vagi la monja Caram (“Lucía Sor Caram”, que li diu el gran Gonzalo Bernardos) és com si hi anés el president Mas. I si és convenient o no que hi vagi Chiqui Martí, perquè d’aquesta manera arrosseguem el vot sobiranista partidari de l’strip art. I si val la pena que hi vagi la senyora Rius, la dels meublés, que és una representant civil de l’amiga i rival de la Ramoneta. I si hi va o no hi va el Jaume Barberà. I si la música dels mítings la farà la Dharma, els Blaumut, els Obeses o algun DJ que no sembli de la casta. I si el vídeo de campanya el fa l’Albert Serra (que duri tres hores, sisplau).

Potser aquesta dilatació de tot plegat és per evitar justament que ens barallem. Però com que és evident que ens barallarem igual, barallem-nos com més aviat millor, sisplau. Haurem d’imprimir algun cartell amb la cara d’algun civil de consens un cop ens hàgim barallat. I les impremtes i les copisteries, per molt sobiranistes que siguin, fan vacances, també. Jo mateixa tinc un apartamentet llogat a Palamós per a una setmana de l’agost. Si no hi vaig perquè m’haig de quedar aquí esperant la llista no em tornaran la paga i senyal. Sé que una paga i senyal és irrisòria davant d’una querella com la del president, però és que, com diria la meva tieta Pura (votant de Convergència de tota la vida), “cadascú se sap lo seu”.