El sobiranista Albert Rivera
Dues senyores tan políticament eficaces com la diputada Ana María Aguiló, del PP balear, i Rita Barberá, sempiterna alcaldessa de València, s’han referit a Ciutadans, el partit del cadet Albert Rivera, en els mateixos termes: no poden governar perquè són catalans. He d’admetre que m’encanta imaginar la cara de perplexitat d’en Rivera. Ell que ha treballat amb tantes ganes per l’espanyolisme (perdó, pel constitucionalisme) s’ha de sentir a dir catalanista pels que, d’altra banda, són els seus socis de govern naturals (i ho saben).
De fet, en realitat la gent del PP, a Albert Rivera no li diu catalanista, sinó que li diu català, que per a ells és un desqualificatiu molt més fort. Ana María Aguiló, la diputada que va arribar a fer un tuit anunciant que els pares que es resistissin a la política educativa de José Ramón Bauzá podien veure retirada la custòdia dels seus fills (no és cap exageració, examinin les hemeroteques), va piular així ara fa uns dies: “Ciutadans vol tornar al Decret de Mínims i la seva política serà dictada des de Catalunya. Reconquesta? [sic]”. Per si ara mateix no ho tenen al cap, recordarem que el Decret de Mínims era la normativa de referència sobre l’ensenyament en català a l’escola pública de les Balears, que establia (com el seu nom indicava) que hi havia d’haver un mínim del cinquanta per cent d’hores lectives en català, i que va ser aprovat sota un govern del PP. Així doncs, José Ramón Bauzá, Ana María Aguiló i tota la seva tropa no tan sols han anat en contra de la llengua catalana, que això ja ho donàvem per fet, sinó també de la legislació promoguda i aprovada pel seu propi partit, cosa que no deixa de tenir mèrit. Conseqüents fins al final, ens omplen d’admiració per la seva fermesa en contra de la invasió subtil dels catalans, com hauria dit Pere Calders.
Per la seva banda l’alcadessa valenciana, Rita Barberá, va reforçar les opinions de la seva camarada Ana María Aguiló amb aquestes paraules alades: “El pitjor per als valencians seria que governés Ciutadans, perquè ho faria des de Barcelona”. Barcelona, com se sap, no és una de les principals ciutats de la Mediterrània, sinó un antre de mala mort del qual només poden sortir sobiranistes furibunds com Albert Rivera.
El PP, en definitiva, ha iniciat una campanya contra la seva competència directa, una vegada la UPyD de Rosa Díez ha quedat fora de joc. L’argumentari és repetir una vegada i una altra que Ciutadans és una mala opció perquè és un partit nascut i crescut a Catalunya, encara que sigui anticatalanista fins al moll de l’os i fins a l’absurditat. El més divertit vindrà quan el PP es vegi obligat a pactar amb la formació d’Albert Rivera, perquè no disposarà d’altres opcions, i a fer-li concessions que només de pensar-les els esgarrifen. Mentrestant, he de confessar que em moro de riure cada vegada que algú del PP ataca Ciutadans pel seu origen català. A la seu de l’Albert Rivera i companyia en deuen dur un dol.
