Publicitat
Publicitat

El socialisme i el concert econòmic

El president Mas va proposar que el proper pas per a Catalunya fos el concert econòmic per a Catalunya i supeditar-ho tot a aquest objectiu. Vagi per endavant el meu escepticisme davant d'aquesta reivindicació catalana. M'explicaré. A l'Estatut de setembre de 2005 es proposava una fórmula que significava arribar als resultats del concert en 10 o 12 anys. Era una proposta original, sensata i ambiciosa. Si generalitzar el concert a Espanya és difícil posem-ho fàcil i fem-ho en còmodes terminis. Va ser el mateix Artur Mas qui va aigualir l'Estatut pactant amb José Luis Rodríguez Zapatero sense dir res als altres partits catalans.

Alguna cosa no s'ha fet bé. Però si la sensata proposta de Castells no es va acceptar -i difícilment l'hauria acceptat un Tribunal Constitucional d'extrema dreta com el que tenim-, què fa creure que amb una majoria absoluta del PP ara ens diran que sí?

Però anem més enllà, per què els bascos i navarresos poden tenir concert i els catalans no? Diuen que perquè aquests l'han tingut sempre per la seva tradició foral. Bé, ¿i Catalunya no té tradició foral? Potser és un problema de terminologia, furs en teníem igualment, la qüestió és que en deien Constitucions. I, esclar, van funcionar correctament fins al Decret de Nova Planta.

I què diu el Tribunal Constitucional? Doncs això: "La Constitución ampara y respeta los derechos históricos de los territorios forales. Viene pues a referirse a aquellos territorios integrantes de la monarquía española que, pese a la unificación del derecho público y de las instituciones políticas y administrativas del resto de los reinos y regiones de España, culminada en los decretos de Nueva Planta de 1707, 1711, 1715 y 1716, mantuvieron sus fueros".

No sóc ni nacionalista ni independentista -de moment-, però no puc entendre que sigui una font de dret el Decret de Nova Planta. Si els drets de cobrar els impostos vénen de la idea que t'apliquin el Decret de Nova Planta, és una mala idea i motiu suficient per demanar als poders públics espanyols que potser s'ho facin mirar. ¿La Constitució espanyola es fonamenta en drets històrics de 1714? Ens ho explica el Consell Consultiu de la Generalitat. No estic d'acord que hi hagi drets històrics, és com si els morts manessin als vius, crec en la lliure determinació individual i col·lectiva, però que qui diu que no hi ha drets històrics es fonamenti en una cosa del 1714 és senzillament delirant!

La segona cosa a preguntar-se és, si ets d'esquerres, si ets socialista, si has d'estar a favor del concert econòmic. Més enllà de la conjuntura i d'un país on sempre és període electoral, no crec que hi hagi cap argument en contra que Catalunya es pugui governar com el País Basc i Navarra. Si hem de discutir de la solidaritat catalana amb la resta de pobles d'Espanya, parlem-ne, però des de la justícia. Per què els bascos tenen dret a gastar 1.800 euros per càpita a la salut i Catalunya només 1.300? Hi ha un corrent socialista que diu que el socialisme no està d'acord amb el concert i que a més el concert no és federalista. Mentrestant, això sí, socialistes i populars bascos hi estan d'acord.

Vegem què diuen els clàssics, font de punts de referència. El primer socialista espanyol segons Friedrich Engels és Pi i Margall. Vegem què ens deia aquest il·lustre patrici socialista, republicà i federal. L'any 1898 publicava un article al diari El Nuevo Régimen en què deia: "A Barcelona se va posant seriosa la qüestió del concert econòmic". 1899! Afegia que calia reclamar el concert econòmic per a Catalunya: "Desenganyi's el govern: és una qüestió federal la dels concerts econòmics".

No veig, doncs, cap motiu pel qual l'esquerra catalana no reclami el concert econòmic, a més comença a ser un clam a Catalunya, potser l'única cosa a discutir és en quant de temps es pot aplicar. Tota la resta són falòrnies.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT