Publicitat
Publicitat

UN TAST DE CATALÀ

El sol a l'abast dels dits

Un lector apunta que la frase d'ahir "Ha rigut el nen" va sense coma si respon a "Qui ha rigut?" Efectivament, en aquest cas la informació coneguda o tema és que algú ha rigut, i la nova o rema és que ha sigut el nen. L'ordre és, doncs, tema-rema, que -ho dèiem ahir- és el neutre i el que no du coma perquè no es trenca la unitat entonativa.

Això permet entendre per què, quan tematitzem un complement verbal, si el desplacem a la dreta cal posar-hi coma, però si el desplacem a l'esquerra no: "Hi anirem demà, a París" (rema-tema) però "A París hi anirem demà" (tema-rema).

Durant anys la coma servia per fer més passadors els pleonasmes: el fet que desplaçar un complement verbal fes aparèixer al costat del verb un pronom que el representa (desplaçar a París fa aparèixer hi) provocava un neguit en el gramàtic que només se li apaivagava separant amb una coma el complement del pronom: "A París, hi anirem demà".

Algun, encegat per la fòbia pleonàstica, anava més enllà: deia que o s'hi posava la coma o s'eliminava el pronom. El genial Gabriel Ferrater hi va ironitzar en un article del 1968.

Sembla que en un setmanari de l'època va sorgir una polèmica sobre si era més correcte "En aquest pis no hi toca el sol" o "En aquest pis no toca el sol". Ferrater concloïa que les dues frases eren correctes però volien dir coses notablement diferents.

La primera parlava d'un pis obac, orientat al nord.La segona, d'algú que és tan alt que pot tocar el sol, però no, ai las!, en aquest pis. Demà ho acabaré d'explicar.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT