Publicitat
Publicitat

VISCA EL SISTEMA

Com solucionar un problema

Ho deia ben dit l'Ernest Folch en el seu article de dimecres: és hora que deixem d'exercir de masoquistes en la nostra dieta informativa i que ens abstinguem de consumir els mitjans que es dediquen a propalar, un dia sí l'altre també, la catalanofòbia. Hi ha alguna cosa de trist en aquesta addicció morbosa, com si molts catalans necessitessin rebre un floret de mastegots al dia per recordar que encara senten alguna cosa. Per tant, té tota la raó en Folch: és urgent desenganxar-se'n.

L'inconvenient és que els Tamborers de la Pàtria són astuts i saben subministrar droga dura. Ahir, que és fresc, va ser el diari Abc el que va fer gala de la seva condició de referència del liberalisme hispànic més centrat i moderat. Suposo que ja n'estan al corrent: la portada del diari fundat per don Torcuato Luca de Tena anava il·lustrada ahir amb una lletra ñ de mida monumental, bellament guarnida amb els colors groc i vermell de la bandera espanyola. Coronava el conjunt un titular de traca i mocador: " Cataluña, tenemos un problema ". El problema, no cal dir-ho, consisteix en la mania que tenen els catalans d'expressar-se en català i, el que és pitjor, en la seva tossuderia de continuar fent-ho. No cal dir que la portada de marres va triomfar àmpliament a les xarxes socials, en què partidaris i detractors van passar-se el dia intercanviant compliments i galanies.

S'ha de felicitar com correspon els amics de l' ABC per la seva subtilesa, i també per haver posat en lletres ben grosses una veritat incontestable: en efecte, tenen un problema, i no petit, precisament. És bo que ho admetin i que ho comuniquin, perquè la primera cosa que ha de fer algú que pateix un problema és assumir-lo i verbalitzar-lo.

El segon pas consisteix a posar-se en mans d'un especialista. El meu tiet Anicet, per exemple, va tenir un problema important amb les morenes, que no el deixaven viure (ni asseure's). Va provar tota mena de remeis casolans per veure si es curava (des de banys de flors de card al bidet fins a rogatives a santa Rita de Càssia), però res, les morenes persistien a fer-li la punyeta. Fins que va prendre la decisió de posar-se en mans d'un proctòleg, que li va introduir una cànula pel recte i li va administrar un seguit de lavatives i pomades que van ser com oli en un gresol. I escolti, des d'aleshores que el meu tiet Anicet és un home feliç.

Animem ben cordialment, doncs, la bona gent de l' Abc i la seva animosa claca a seguir l'exemple del tiet Anicet, a veure si així els passa la coïssor. El que sí que gosaríem demanar-los, en canvi, és que esbandeixin de les seves ments lúcides la idea que el seu problema és compartit per tothom. No, senyors: el problema és seu, no de la resta de la humanitat. D'ara endavant, doncs, ens dedicarem a llegir únicament premsa que no tingui problemes de segons quina mena. I vostès, de pressa a ca l'especialista, que hi falta gent.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT