El somni català: creure'ns-ho i pencar

Entre catalans que viuen a Nova York surt sempre el mateix tema: "Ets aquí de pas o per quedar-t'hi?" Avui fins i tot els que voldrien tornar es troben atrapats a Amèrica perquè hi tenen més feina i millor. Fins al punt que les seves famílies els aconsellen: "Espera a tornar, que aquí la cosa està malament". Haver treballat als Estats Units ja no garanteix trobar feina a la tornada. Curiosament, ara els nord-americans tenen fascinació per Barcelona, és la ciutat de moda: "Què hi fas aquí podent viure en una ciutat amb tan bon clima?", pregunten als catalans. Un noi dels que fan les Amèriques m'aclareix part del truc del somni americà: "Si ets espavilat i penques de seguida tens oportunitats, aquí l'ascensor social funciona". I part del malson: "Això sí, tinc deu dies de vacances l'any".

No sé si tenen raó els familiars que pinten un futur negre a casa nostra als seus fills exiliats, però que l'hi vegin ja és tot un símptoma. Per sortir de la crisi ens deu faltar confiança, un camí cap a la productivitat i una cosa que sí que tenen als Estats Units: la certesa que cadascú s'ha d'arremangar. En bona part s'arremanguen per motius salvatges: el premi són les oportunitats i el càstig és l'abisme, la misèria total. Ai, si sabéssim evitar la part més cruel però encomanar-nos de l'esperit emprenedor i pencaire de la meritocràcia, que està ajudant Amèrica a sortir de la crisi...