Publicitat
Publicitat

El somriure trist

Després de vostè no trobarem cap altre president que entri a la Moncloa amb tantes ganes de resoldre els problemes territorials d'Espanya. No arribarà a ser president ningú que cregui més que vostè en l'Espanya plural. I, al capdavall, ens ha servit de ben poca cosa. Mentre aquí ens sentíem enganyats i traïts per vostè, a Espanya el veien com l'home que reiteradament s'abaixava els pantalons davant dels catalans. La distància sembla insalvable.

El problema no han sigut els seus incompliments de paraula, sinó les resistències que no ha pogut vèncer a dins i a fora del seu partit. La incapacitat d'un estat per viure la seva plurinacionalitat com un valor afegit i no com un llast. Si ara es donen tants casos d'independentisme sobrevingut és perquè veuen que amb el seu adéu s'escapa l'última esperança blanca. Si no ens n'hem sortit amb vostè, no ens en sortirem amb ningú.

Tant vostè com el president Maragall van pecar d'ingenuïtat pensant-se que Catalunya i Espanya no només es podrien suportar, sinó que es podien i s'havien d'arribar a estimar. El fracàs ha sigut estrepitós. L'hem assenyalat com el botxí de l'Estatut, però qui sap si també no n'ha estat una víctima.

I tot això amb el seu famós talante , que ha servit per anar-nos-les fotent amb un somriure a la boca, un somriure cada dia més trist. A favor seu li diré que mai m'ha ofès cap paraula que ha pronunciat, ni li he vist cap actitud de supèrbia o de menyspreu. I això no es pot dir de tots els polítics que han governat i governaran Espanya.

Em ve a l cap això ara que sembla que hem d'estar esperançats si Rajoy arriba a la Moncloa, perquè el president del PP ha dit que " escuchará atentamente " la proposta de pacte fiscal. Només demano que la memòria que fem servir per recordar el seu " apoyaré " l'Estatut, també la fem servir per tenir fresc el que feia Rajoy amb l'Estatut: va ser ell qui el va recórrer al Constitucional i ell qui va organitzar una gira per tot Espanya per recollir quatre milions de signatures en contra. Més que res per no tornar a generar esperances, que el pèl ja ens l'han pres massa vegades.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT