Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

On són les imatges d'arxiu del 9-N?

La sentència del judici pel 9-N va ser, com és lògic, la notícia principal dels informatius a Espanya. A La 1 retolaven la notícia com a “Desafío secesionista ” i “ Desafío separatista ”. Un vocabulari que perpetua el marc mental negatiu i rígid de l’espectador. A Antena3 començaven de manera més impactant, amb una imatge del jutge llegint la sentència: “ Condenamos a Artur Mas Gavarró como culpable de un delito de desobediencia... ” La presentadora María Rey, a la gran pantalla del plató, tenia un primer pla dels tres acusats en què s’especificava el temps de la condemna. El vídeo destil·lava subtilment la impertinència que té la voluntat d’independència. No quedava clar si la veu en off llegia la sentència de manera literal o era el text de la notícia: “ Sabían que la consulta estaba prohibida pero hicieron oídos sordos. Hasta doce veces lo repite la sentencia. Eran conscientes de lo que hacían y aún así impusieron su voluntad sobre una decisión del Constitucional que ellos dijeron no entender del todo y que según este tribunal era de una claridad meridiana para cualquier inteligencia media ”. La presentadora apuntava que “ A Mas se le acumulan los problemas judiciales. Hoy ha comenzado el juicio por el mayor caso de presunta corrupción urbanística que se ha investigado en Cataluña ”.

En la notícia de Cuatro el redactor especificava que “Hoy el soberanismo no se ha echado a la calle ” per rebre la sentència. A Telecinco, igual: “ Tampoco ha salido el soberanismo a la calle ”. La notícia també barrejava la sentència del 9-N amb el judici del cas Pretòria i les investigacions del 3%. Mentre la veu en off deia que als problemes de Mas “ súmenle la presunta corrupción del 3% en Cataluña ”, s’inseria una imatge de Prenafeta entrant als jutjats. “ Lo que estamos descubriendo en el sumario merodea la figura de Artur Mas ”, especificaven. David Cantero remarcava que era “ un día negro para Convergencia ”.

A La Sexta, just començar mostraven la sentència: “ Desobediencia, sí. Prevaricación, no”. Helena Resano apareixia davant d’un fons d’estelades per fer evident la temàtica de la notícia. Durant bona part de l’informatiu van mantenir la compareixença d’Artur Mas en directe, en un requadre petit a la part inferior de la pantalla. No se sentia el que deia, però visualment era una manera de donar-li rellevància.

Totes les notícies, excepte la de Telecinco, tenien un tret en comú: no posaven imatges d’arxiu amb les cues de gent votant el 9-N, que era el que havia motivat la condemna. Per tant, l’espectador perd part del context, sobretot a nivell visual, que és la manera més fàcil de transmetre una idea. El resultat: es carrega l’impacte informatiu en una condemna judicial contra Mas però se’n dilueix l’origen. No permet, a nivell visual, que l’espectador recordi l’esperit democràtic, pacífic i participatiu que va tenir el 9-N i valori la proporcionalitat entre l’acció i el càstig.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT