Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Una sorpresa per a Nicholas Winton

Sir Nicholas Winton va ser un militar britànic que just abans que comencés la Segona Guerra Mundial va salvar la vida a centenars de nens, la gran majoria jueus txecoslovacs. El 1938 va descobrir a Praga els camps de refugiats on milers de persones vivien en condicions infrahumanes. Winton va començar a organitzar el que ell va batejar com a kindertransport. Intentaria enviar el màxim de nens possible amb famílies voluntàries d’altres països perquè se’n fessin càrrec. Va tenir una allau de peticions de pares desesperats per donar una oportunitat als seus fills i va maldar per trobar-los famílies a tots. Winton va aconseguir fer set transports, de Txecoslovàquia a Londres, fins que va esclatar la guerra. En total, 669 nens.

Winton va documentar amb detall les dades personals de tots aquells nens, però no va explicar mai el que havia fet, ni tan sols a la seva dona. Cinquanta anys després, la seva esposa Greta, remenant trastos a les golfes, va trobar l’àlbum on el marit tenia les fotos i les llistes de tota aquella canalla. I aleshores, ell li va explicar la història. Greta Winton, impressionada, la va donar a conèixer a una historiadora, i aquesta ho va portar als diaris. De seguida, la BBC va voler donar més repercussió a aquell cas i ho va fer de manera esplèndida. El 1988 el programa That’s life, un magazín que feien el diumenge a la nit presentat per Esther Rantzen, va localitzar tantes persones com va poder d’aquella llista. Amb la complicitat de l’esposa de Winton, van portar enganyat el Nicholas al plató, que es pensava que hi anava de públic. Per a sorpresa seva, durant l’emissió, l’home va veure com la presentadora posava el seu àlbum sobre la taula i explicava la gesta. Rantzen es va fixar en un dels noms de la llista, Vera Diamant, que va aparèixer també entre el públic, asseguda al costat de Winton. Ella el va abraçar i no parava de donar-li les gràcies. Winton es va quedar sorprès de trobar-se cara a cara amb una de les nenes que havia salvat. Rantzen va dir: “Si hi ha algú més entre el públic que degui la seva vida a Nicholas Winton, que s’aixequi, sisplau”. I una quarantena de persones es van posar dretes. Winton, sorprès, també es va aixecar. Era evident que estava commogut veient, davant seu, les persones que havia salvat de la mort segura. Arran d’això, molts d’ells van poder conèixer part de la seva història, que tenien confusa, i organitzar-se com a col·lectiu. Winton va morir el 2015, amb cent sis anys, homenatjat per tots ells. L’estructura televisiva, quan vol, té el poder d’organitzar, de treballar i d’invertir temps en causes que reverteixen positivament en la societat. I fer-ho de manera elegant i noble, sense sensacionalisme. Winton va dir: “No hauria pensat mai que el que vaig fer tindria cap repercussió. Però si ara serveix perquè altres persones facin el bé, tot això que hi guanyem”.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT