La sort de ser del règim
L’incontinent i no del tot desodoritzat senyor Tavèrnoles (nom fictici) es refereix, sempre que en té l’ocasió, als “mitjans del règim”. Els mitjans del règim són l’ARA, El Punt Avui, Catalunya Ràdio, TV3 i RAC1. “Mitjans del règim” vol dir, pel poc vigorós senyor Tavèrnoles, “mitjans independentistes”. El règim, doncs, deuen ser la CUP, CiU i ERC. Els altres partits i els altres diaris són, per tant, “els mitjans lliures”.
Són els mitjans que, de tant en tant, accepten els articles i les entrevistes que ofereix, amb més freqüència de la desitjada, el nyafegós senyor Tavèrnoles. La seva commovedora estratègia és sempre la mateixa. Comet un article on -ja és una broma entre els que ens hi dediquem- denuncia els “mitjans del règim”. Llavors, els mitjans del règim li truquen perquè s’expliqui. Però ell diu que no hi vol anar, perquè aquell mitjà que li truca és un mitjà del règim (el somer senyor Tavèrnoles no es desenvolupa bé en una entrevista on es pot replicar al que diu) i que, si de cas, els enviarà un article. Com que el mitjà del règim (que encara té una mica en compte el fetge del lector del règim) li diu que ni parlar-ne, l’acriaturat senyor Tavèrnoles es queixa de la censura dels mitjans del règim. Els mitjans del règim s’emprenyen i no li truquen més. I, llavors, el furient senyor Tavèrnoles aconsegueix col·locar un article (500 caràcters amb espais) en algun mitjà no del règim.
El drama de tot plegat és que, per dir-ho clar i net, el llec senyor Tavèrnoles escriu amb la part inferoposterior del tronc. Escriu, vaja, molt malament. Verbs absurds, frases cursis, repeticions sumaríssimes, puntuacions doloroses i sintaxi que fa servir com Nostre Senyor li dóna a entendre. Els seus llençols són el drama de lesa humanitat dels correctors de castellà que tenen la desgràcia de no treballar en un diari del règim. “No sabeu la sort que teniu vosaltres de treballar en un mitjà del règim”, et diuen, amb el whisky a la mà i donant-se cops de cap contra el diccionari.
