Publicitat
Publicitat

El substitut del substitut... i Ponç Pons

No parlo del que previsiblement aviat substituirà Suleiman, quan la transició egípcia s'acceleri. Parlo del professor del meu fill petit, el Feliu. La seva mestra titular està de baixa, la substituta també s'ha posat malalta i aquesta setmana els ha arribat el substitut de la substituta. I el Feliu ha tingut un somni: "Venia un altre substitut i un altre, i un altre, i un altre... Jo els hi anava posant noms com Margarita, Pepe, Caca, Pipi. Cada cop eren més petits, fins que un era una mosca, i tots marxàvem a jugar al pati i a l'aula d'informàtica. I després ha vingut un professor mosquit, que ens volia picar. I al final ja no quedaven professors a Barcelona per fer de substituts". I aquest somni, benvolguda consellera Rigau, no deixa de repetir-se. Vostè mateixa.

Hi ha substituts bons, però res com un titular indiscutible. És el cas de l'Escriptor de l'Any 2011 balear, el poeta Ponç Pons. Dijous al vespre va actuar a Barcelona : "Llegir és rellegir, escriure és corregir i viure és estimar". "Tota la vida he volgut ser una bona persona, i després un lector. Quan no puc més, escric". El públic en volíem més: "Som un home lliure i em nego a odiar ningú". "La frase que rere tot gran home hi ha una gran dona és una xorrada. I jo no som un gran home, som un home que es fa gran". "No renego d'haver llegit Marx ni Santa Teresa de Jesús". "Els meus ídols són Gandhi, Mandela i Sant Francesc d'Assís". "I Saramago, que un dia em va dir: «Pons, silencio y trabajo» ". En Ponç Pons, a més de poeta, és professor d'institut, un professor insubstituïble, esclar.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT