Publicitat
Publicitat

ABANSD’ARA

El sufragi femení

Text complet d’una de les columnes de la secció ‘Full de dietari’ de Carles Soldevila (Barcelona, 1892-1967) a La Publicitat (21-V-1931); i imatge captada pel fotoperiodista Josep Maria Sagarra que mostra l’ambient a les portes d’un col·legi electoral al carrer Casp, de Barcelona, el primer cop que van votar les dones a Espanya. Article escrit tal dia com avui de fa 86 anys. Fins uns quants dies abans de la seva publicació no es reconeixien a Espanya els drets polítics de les dones. Les esquerres eren reticents a deixar que les dones votessin, per por que ho fessin a favor de les dretes. En el debat entaulat durant la Segona República a propòsit de la participació femenina en la política, els articulistes no s’abstenien d’expressar opinions que ara resultarien irritants.

Efectivament: el decret de la República que concedeix a les dones el dret d’ésser elegides i no pas el d’ésser electores conté una paradoxa. Les nostres feministes no han deixat d’adonar-se’n i de protestar. “¿Ens consideren amb capacitat d’intervenir en els debats parlamentaris, jutgen que tenim prou seny i prou intel·ligència per a opinar en les qüestions més transcendentals per al país i se’ns nega la facultat de distingir un home decent d’un brètol i uns principis beneficiosos d’unes idees pertorbadores?” -diuen, si fa no fa, llurs publicacions i llurs articles-. La paradoxa és més aparent que no real, tanmateix. És perfectament possible que hi hagi per part del Govern la idea que unes quantes dones excepcionals poder fer un excel·lent servei a les Constituents de la República i que, en canvi, molts milers de dones educades no sols enfora de la política, sinó en el fàstic dels principis polítics que hi dominen, poden votar d’una manera purament gregària o sentimental que en lloc de contribuir a endegar les coses, les trasbalsi amb una violència perillosa. La posició del Govern en aquest punt no és, doncs, enterament il·lògica, ni enterament anticonservadora, com pretenen alguns comentaristes. Elimina l’eventualitat d’una crisi que potser -assegurar-ho seria una temeritat- atorgaria de moment un avantatge als elements reaccionaris, però que com a contracop podria produir un desbordament radical... Ara bé: si disculpo de moment la conducta semifeminista del Govern provisional de la República, crec fermament que el primer Govern definitiu ha d’anar, per etapes, a la concessió del sufragi actiu de les dones. Encara que d’antuvi aquesta mesura representés un refermament de la mediatització del bell sexe -vull dir que foren poques les que votarien d’acord amb un impuls genuí-, és segur que el fet de trobar-se amb una partícula de sobirania a les mans trigaria poc a desvetllar pruïges de responsabilitat i d’independència.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT