22/12/2011

"Quan surto em vigilen"

3 min
La Jia seu en un sofà de vellut al Palace de Barcelona.

Moqueta a terra, sofà de vellut. Ella seu expectant, nerviosa. Una paraula porta a l'altra, una idea cavalca sobre l'anterior. Fa passar els cabells d'aquí cap allà i abraça el coixí daurat fins a pràcticament escanyar-lo. Parla en cascada d'emprendre i d'amor. És una romàntica. I una rebel amb causa.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

SOMNIS I IDEES. La Jia és un exemple que res és impossible: no tenia ni 500 euros quan va decidir muntar la seva editorial; se'n va gastar 300 per anar a París a inspirar-se i va tornar amb 50 cèntims a la butxaca, amb els quals va aconseguir fundar una editorial. Si vols, pots? Sí. Si tens una idea, corre i porta-la a la pràctica; jo ho vaig fer i després em van donar un premi. Els xinesos sou una comunitat molt emprenedora: tothom té un restaurant o un tot a 100 . Ho porteu a la sang? Sí. Tothom vol ser cap: et dóna un altre estatus.

MARITS I INCOMPRENSIONS. En xoc frontal amb la comunitat xinesa, la Jia és pura expansió i integració. ¿T'ha portat problemes? A casa sí: a la meva mare li fa por que em converteixi en una catalana i que perdi la identitat xinesa. Quan surto, em vigilen. Em volen recuperar i em diuen: Torna, que et buscarem un marit xinès. Riu, i segueix: Ja m'han presentat dos candidats, però els he rebutjat. ¿És per això que et van desheretar? La meva mare creu que dues persones de diferents cultures s'atreuen per pur exotisme, però que la relació no pot funcionar. Amb qui et casaràs, amb un català o amb un xinès? M'agraden més els homes d'aquí: jo vaig molt a la meva, i a una família d'allà els costaria acceptar-me. Idees clares, judicis contundents. Com portes ser massa occidental pels xinesos i massa xinesa pels d'aquí? Estic en terra de ningú: sóc una incompresa.

SEXE I TABÚS. La Jia desprèn alegria i la mirada sempre endavant. Com encares la crisi? No em fa por. He passat dies pitjors: la meva àvia havia menjat troncs dels arbres quan no tenia res. Té un parlar sec com el whisky, sense efectisme i estant per sobre dels fets. Què has après dels teus pares? Constància, esforç i sacrifici. Ras i curt. Què han fet ells per tu? Arriscar la vida, venir aquí i construir un futur millor per als seus fills. Amb el meu pare vam estar 7 anys separats: hi ha un problema d'afecte. No t'ha dit mai t'estimo? El meu pare no; la meva mare, una vegada. T'ha faltat? Sí. Però entenc que la seva manera de demostrar-m'ho és treballar 15 hores al dia. No dominen la paraula ni les abraçades: no hi ha conversa íntima. ¿N'heu parlat, d'aquesta carència emocional? No. A casa, l'amor i el sexe són tabús.

BICIS I BMW. I tu, ¿ets més romàntica o emprenedora? Sóc una emprenedora molt romàntica. Tot s'ha de fer amb sentiments, carinyo i afecte. ¿L'objectiu d'una empresa és fer diners? Per garantir la continuïtat i els llocs dels treballadors, d'acord; però la il·lusió és més important. Què teniu els xinesos que us heu convertit en una potència tan important? Les hores de feina: multiplica els 12 bilions de persones per 15 hores de treball diari: això es tradueix en un creixement exponencial anual brutal. Sou més productius que creatius. Teniu fama de copiar idees, ho saps? Sí. Tot i que ara s'aposta per la creativitat amb aliances amb empreses occidentals. Com ha canviat la Xina després del comunisme? Avui els diners decideixen l'estatus. El crit del moment ho resumeix molt bé: és millor plorar en un BMW que riure en una bicicleta.

stats