Publicitat
Publicitat

El taller de les Pilotes d'Or

Michel Platini és aquell senyor amb cara de francès i una mica de nas de Cyrano, grassonet ell, amb els cabells esborrifats i pinta de company de repartiment de Gérard Depardieu, que darrerament surt per la tele donant medalles i copes als jugadors del Barça quan guanyen títols europeus. Però abans de ser el president de la UEFA i anar pel món amb el primer botó de la camisa descordat, Platini va ser un migcampista superb, el primer i fins avui únic jugador que ha guanyat tres Pilotes d'Or seguides (83, 84 i 85). Lionel Messi l'atraparà aquesta tarda.

Agafes la llista de premiats i no hi ha dues personalitats iguals. Hi ha cracs que, a part de futbol, han deixat pensament. Di Stéfano, compatriota de Messi i guanyador de la Pilota d'Or al 57 i al 59, li va dir al seu porter: "No et demano que paris les que van a dintre, però almenys no et fiquis les que van a fora". Les frases de Cruyff, tres Pilotes (71, 73, 74) donen per a un llibre: "Abans de cometre un error, el veig a venir i ja no el faig", "Aquest equip no et pot guanyar mai però tu pots perdre contra ells" o "Si hagués volgut que ho haguessis entès, ho hauria explicat millor".

En canvi, Messi no és un ocurrent. Messi està passant pel futbol en silenci. I no és que al camp sigui un i a fora un altre, perquè al camp tampoc no parla. El tòpic diu que Messi només parla amb la pilota, però sembla que més aviat només li parla a la pilota. Només cal veure la riquesa de matisos amb què la toca (igual la rebenta a Wembley que la pentina a Yokohama) i amb quina il·lusió se l'emporta a casa cada vegada que en marca tres.

Messi ha sabut trobar el seu espai a la vida, que és el rectangle de joc. Em recorda l'enveja que ens fan als que no som de l'ofici gent com els mecànics, els rellotgers, els fusters, els lutiers, quan els veus feinejant al seu taller, envoltats d'eines que només ells saben fer anar, ocupant-se sota la llum d'un flexo d'un sol problema com si la resta del món no existís, o això sembla. Un taller és un món a part, amb les seves olors, els seus sorolls i les seves granotes blaves. Hi ha gent que, a la feina, són els amos. A fora, vés a saber. Hi ha mecànics que se'ls veu tan incòmodes amb la corbata com Messi aquesta tarda pujant a buscar un premi. Messi ha convertit el camp en el seu taller i sovint fa l'efecte que no en sortiria ni per anar a dormir.

El taller es trepitja amb respecte perquè allà dins les jerarquies de fora no valen: mana el que sap de l'ofici, i els altres mirem. I al camp, Messi és l'amo. No és que jugui bé, és que domina un esport (Michael Jordan, Rafael Nadal, Manel Estiarte...) i dominar-lo vol dir que veu abans que ningú què passarà, sobretot perquè ell és qui farà que les coses passin. Messi és ràpid, sí, però ràpid de cap. Si corre més que el seu perseguidor és perquè ha començat a córrer mig segon abans, perquè ell és qui decideix quan es corre i quan es para. Messi és més fort del que sembla. Si no, no aguantaria les trompades que rep malgrat els salts que fa per evitar-les. A sobre, ha tingut la sort de trobar un comptable com Guardiola, que li porta el negoci, i uns proveïdors com Xavi o Iniesta que li fabriquen en un altre racó del taller les peces mil·limetrades amb precisió de virtuós.

Messi només té 24 anys i, per poc que hi posi el coll com ara, té molts números per convertir-se, potser l'any que ve mateix, en el primer jugador que guanya quatre Pilotes d'Or. I amb això, ell i el Barça hauran conquerit un altre capítol de la història del futbol.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT